El procés de producció intel·lectual d'aquesta publicació de l'Ajuntament d'Olot recorda extraordinàriament el sistema de treball a mans, a domicili o bé, si us poseu cosmopolites, de putting out. Sabeu prou bé el seu funcionament i no cal definir-lo en detall. És el que, posem per cas, planificaven i portaven a terme els paraires, ara en díriem fabricants de teixits de llana, en la fase del filat, sobretot, però també en la del teixit. Els pobles de la Garrotxa no van pas ser una excepció en l'extensió territorial de les activitats dels paraires. Queda anotat a la pàgina 62 del llibret, quan es rememoren els orígens de la indústria. I com aquest aspecte de la comarca de la Garrotxa, se n'hi plasmen fins a trenta-sis més la llista dels quals la trobareu en aquestes mateixes planes. Si m'entretingués a comentar-los un per un potser en resultaria un text més extens al del propi llibre! Cada tema ocupa només dues planes, les il·lustracions incloses. Més que de capítols caldria parlar doncs de fitxes. El to dels escrits, deliberadament introductoris, reforça aquesta apreciació. Un to, però, que no cau mai, i de cap manera, en esquematismes distorsionadors. Precisament, gràcies al treball a mans, cada capítol o fitxa ha estat encarregat a l'especialista local més capacitat per redactar-lo.

Així doncs em veig a la Mita Castañer i l'Obdúlia Gutiérrez com paraires del llibre. Per donar resposta a una comanda, ens podem imaginar fàcilment els seus termes i condicions, varen passar a planificar la seva estructura: una variant més de l'esquema clàssic de geografia regional. És clar que sí: el de reconeguda efectivitat en aquests tràngols. Això és: medi físic, població, activitats i funcionalitats territorials. Desgranats tots els temes per cobrir només calia posar-los a mans dels col·laboradors i col·laboradores: Concepció Camps, Montserrat Camps, Jordi Fernandez, Carme Freixa, Anna Juàrez, Marisa Llongarriu, Jordi Nebot, Anna Ribas, Dolors Rosset i Carles Sanz. Les coordinadores també van filar, vull dir redactar, alguns capítols. Però em fa l'efecte que s'hagueren d'esmerçar a fons en la homogeneïtzació de tot el que varen aplegar. Les tasques d'acabat no admeten fàcilment la divisió del treball. En aquest cas, el resultat de tot plegat és un exemple prou bo d'equilibri en la senzillesa de la presentació. S'aconsegueix una eina excel·lent per a la difusió del medi geogràfic de la Garrotxa, i de la rodalia d'Olot en especial, a un nivell introductori. El turisme cultural, tan abonat a la Garrotxa, crec que n'haurà sortit beneficiat si se n'ha fet la distribució escaient. Aquest extrem, a