fàcil arreplegar, situar i definir els noms de lloc perquè Tavertet, encastellat a l'altura, és un terme gran i molt trencat, on hi havia i hi ha moltes masies que sovint han determinat el nom de feixes, fonts, cabanyes, guintans, peces de terra, etc. Amb molt d'encert els autors expliquen no sols la història (quan se sap) de cada casa de pagès sinó també la situació i si és habitada o no. Les descripcions, en general, són concises i breus, llevat que el topònim tingui una càrrega històrica. Un recull així permet rastrejar-hi elements de moltes disciplines: geografia, història, economia, botànica, zoologia... com per exemple, la balma dels Carlins, el baixant del Llop o el serrat del Tell. Els autors remarquen el fet que alguns topònims duen l'article salat (sa, ses) i conserven arcaismes i dialectalismes. El lector trobarà en aquest compendi, tan complet, un tresor de camins, graus, vinyes, arbres singularitzats, boscos, roques, cingles, balmes (algunes de les quals havien estat habitades), comes, colls, etc.

La part de descripció del terme és també molt sintètica i ben feta. Hom hi trobarà referències geològiques, la composició del relleu i l'estudi de fa vegetació i de la fauna, del poblament (la primera documentació de Tavertet és del 1070) i de la prehistòria. També hi ha l'anàlisi

de la demografia i detalls de la vida quotidiana o tan curiosos com que fa més fred a Vic que no pas a Tavertet, on des de dalt veuen la Pubilla de la Plana, la boira ajaguda.

Jordi Sanglas i Anna Borbonet han sabut aprofitar els materials escrits gue provenen de fora del terme, però també de la parròquia i d'algun ric arxiu particular del poble. I han tret partit a fons d'aquesta documentació antiga. Cal retre també homenatge a la memòria de Quirze Parés, que publicà un volum de 500 planes, La despoblació rural i les masies del Collsacabra (Editorial Dalmau i Fundació Vives Casajuana, 1985), que ha servit perquè els autors confirmessin noms de cases de pagès o hi trobessin bones pistes.

Crec que aquest recull serà un model per a estimular altres estudiosos d'Osona on quasi cinquanta municipis o exmunicipis esperen l'investigador gue s'apiadi de llurs noms de lloc i els tregui a la llum. Perquè a Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc els topònims, posats en ordre i ben definits, revenen com les antigues deus i ens comuniquen la vida que van tenir en altres centúries i alguns encara són senyals de pas, habitatges o marquen l'abast d'una agricultura que en gran part era de subsistència.

Albert Manent