El 1936, Joan Coromines i Enric Ribas van publicar una normativa per a la recollida de noms de lloc de municipis. El primer recull fou el de Sant Pere de Riudebitlles, publicat el mateix any per Cristòfor Cardús. La guerra va interrompre un camí encetat fins que Josep Iglésies i la Societat Catalana de Geografia va crear el premi "Eduard Brossa", dedicat a aquesta mena de reculls. I aviat sortiren els aplecs onomàstics de la Riba (1953) i de Reus (1957). Després, Ramon Amigó i Anglès féu escola al Camp de Tarragona i va orientar una colla de recol·lectors a la seva comarca, entre els quals em compto i gue han fet d'aquella zona la més rica en reculls de noms de lloc per termes municipals. El 1980 Enric Moreu-Rey fou el principal promotor i motor de la Societat d'Onomàstica, que publica un butlletí, molt nodrit de planes, i que anualment celebra un col·loqui arreu dels Països Catalans.

La comarca d'Osona, on hi ha un nombre destacat d'investigadors en tants camps, no compta per ara amb cap recull estructurat d'onomàstica. Fa força anys un benemèrit prevere, mossèn Vilacís, publicà en una revista local de Taradell molts materials

toponímics que mereixerien ésser aplegats en un llibre. Per tant, cal celebrar amb pedra blanca el fet que Tavertet tingui l'honor d'obrir un camí tan poc fressat amb el primer recull estructurat de noms de lloc i renoms d'un municipi d'Osona. L'incansable i sempre il·lusionat Jordi Sanglas i Puigferrer, de 85 anys, va començar, per indicació meva tal com esmenta a la introducció, l'aplec de noms de lloc del poble i del terme, el seu entranyable Tavertet, al qual ha dedicat no sols dos llibres, Tavertet, cent anys d'història i Tavertet i els seus verals (Els Cingles, 1989 i 1993), sinó molts esforços i sacrificis perquè s'aturés la despoblació, es refessin les cases i es preservés l'entorn i el paisatge. Avui el poble, que publica la revista Els Cingles de Collsacabra, és com un pessebre encimbellat on senyoreja la pedra tallada i els carreus marquen una història de segles.

Per acabar el treball Jordi Sanglas va demanar la col·laboració d'Anna Borbonet, a qui conec de molts anys i que és experta en geografia i llengua i alhora una acreditada excursionista. Aquest tàndem ha funcionat esplèndidament i l'obra aplega uns 900 topònims. No era gens