entre els tramviaires i els urbans municipals. L'èmfasi documental es remarca per l'exhaustivitat de les dades que ens facilita sobre la creació, la modificació i la supressió de línies. Ho fa de manera sistemàtica en els apartats finals que clouen cadascuna de les etapes mitjançant les quals l'autor ha recapitulat la narració. D'ara en endavant, aquests apartats d'explotació seran una eina imprescindible per a reconstruir la xarxa tramviaire a discreció del lector/a interessat. Li estaviaran la pregona immersió en l'arxiu històric de Transports de Barcelona del qual Albert Gonzàlez ja n'ha extret, muntat i exposat totes les perles.

En el primer volum es repassa l'època daurada de creixement i plenitud de la xarxa fins atènyer el seu zènit a la segona meitat dels anys vint, a les vigílies de l'Exposició Universal. El veritable tema sobre el qual gravita tota l'obra queda ben clar des de la mateixa presentació del desenvolupament inicial de la xarxa de tracció animal (1872-ca1900). Això és, les relacions, entre tibants i dolentes, de les diverses empreses concessionàries i l'Ajuntament barceloní. L'electrificació, i la consegüent ampliació de la

xarxa, efectuada durant el primer quinquenni del segle vint va provocar una notable concentració de companyies que desembocaria en la seva unificació en 'Tranvías de Barcelona S.A.' a l'any 1925. L'entrada del mateix Ajuntament a l'empresa no es produiria fins poc després de la Guerra Civil (1940), quan ja començaven a gotejar les reversions de concessions. Però això es tracta en el segon volum

El decenni dels quaranta, amb les dificultats de renovació de material i de subministre d'electricitat, marca el tombant cap a la desaparició del tramvia. La impossibilitat de mantenir els beneficis que fins aleshores s'havien obtingut en el negoci -recordem el boicot dels usuaris de l'any 1951 com a resposta a un increment desorbitat de tarifes-, va facilitar la municipalització de l'empresa tot just nomenat alcalde el Sr. Porcioles (1957). Malgrat que la dimensió de la xarxa encara es mantingués prou estable durant uns anys, per compensació de les perllongacions de trajectes en relació amb les clausures, la política de transports de l'Ajuntament va potenciar l'autobús i el metro en detriment del tramvia.

El comiat del 18 de març de 1971 venia cantat de temps enrera.  /  Pau Alegre, desembre de 2001