Els autors observen una acusada erosió de l'àmbit d'atracció comercial de Prats en benefici de les grans superfícies 'comercials' de les rodalies vigatana i manresana i malgrat la bona salut del mercat pradenc dominical. La prestació des de la comarca estant de serveis personals, com els d'ensenyament o els de sanitat, és limitada. Són habituals els desplaçaments cap a Vic, a Manresa, o a Barcelona, per rebre ensenyaments de grau mitjà i superior o assistència mèdica especialitzada. Com deia abans, les activitats de lleure i turisme han experimentat un creixement notable en un àmbit que encara és per 'descobrir'. Només cal que no es repeteixi el desori i la imatge tan poc edificant que va donar de la comarca l'acampada lliure a la vall de Merlès. Sobre aquest tema en concret i sobre l'ordenament del territori en general, no hauria pas sobrat una notícia sobre l'estat, la vigència i el seguiment de la planificació urbanística dels municipis de la comarca.

I les conclusions: el Lluçanès i el fet territorial. Un territori amb capitalitat canviant: Lluçà, Perafita, Sant Feliu Sasserra, Prats... és un indicador de la manca d'un

referent comarcal amb pòsit suficient? Hi ha 'por' a Prats? La resposta immediata: "Malgrat tot, l'existència d'una comarca amb personalitat pròpia com és el Lluçanès ha estat acceptada al llarg de la història, sigui quina sigui la capital de la comarca" [p. 140]. La Mancomunitat creada l'any 1984 no va poder incidir de manera decisiva en els treballs de les Lleis d'Ordenació Territorial de 1987 i, com ja havia succeït el 1936, el Lluçanés restà fora del mosaic comarcal. A més, els municipis que no són inclosos a Osona es distanciaren cada volta més del projectes comuns lluçanesos: Merlès i Sant Feliu no s'adheriren a la Mancomunitat. Per acabar, els autors es pregunten sobre la vigència mateixa del sentiment d'ésser lluçanesos. La veuen abocada a una progressiva pèrdua. "Aquesta pèrdua de consciència és més accentuada als municipis perifèrics, mentre que al sector central el sentiment de comarca és més fort. (...) La denominació Lluçanès Nord marca, d'alguna manera, l'existència d'una part del territori que tampoc se sent gaire identificada amb Prats" [p. 145]. Un contrast que pot marcar decisivament el futur de la comarca. El temps i la recerca renovada ho diran.

Pau Alegre, desembre de 2001.