agràries en el vessant de la tinença de la terra amb el lent desplaçament de la parceria cap a l'arrendament i la creixent substitució dels cereals, més o menys tinguts per tradicionals, per espècies ara anomenades com 'industrials'.

L'activitat agraria per excel·lència de la comarca és la ramaderia. Ara mateix i en temps més reculats. Els canvis que ha experimentat aquesta activitat al Lluçanès durant els darrers vint anys reflecteixen a bastament la immersió de les activitats productives catalanes en la mundialització. Són prou evidents els exemples de la substitució de les vaques de llet per les de carn com a conseqüència de la política agrària europea o bé la verticalització de l'explotació d'engreix fins al punt de convertir-la en una simple baula d'una cadena d'abast mundial. Tot això i més ho trobareu en aquest apartat el qual és, com potser s'ho mereixia, d'entre els millors del llibre.

Els sectors secundari i terciari lluçanesos donen feina a la majoria dels actius comarcals. Molt més que el primari. És un bon indicador que per fer-ho, també de manera majoritària, no hagin de desplaçar-se fora, cap als verals de Vic o els de Manresa. La característica essencial d'una indústria en un espai rural ha estat l'acusat esmorteiment de la virulència dels conflictes socials que necessàriament genera. Un factor de localització que ha pesat en el manteniment de grans empreses tèxtils fins ben entrats els anys noranta quan ja havien fet figa les del Llobregat i les del Ter. Tot i així, els autors manifesten les seves reserves sobre la pervivència d'aquesta font de renda familiar crucial per a la comarca. Una font de renda que no podria pas ser substituïda per l'expansió de les activitats de lleure i turisme. Però això pertoca ja al sector terciari.

segueix...