objectius que he esmentat en iniciar aquesta ressenya. Així considera que l'especificitat de la voluntat patriòtica d'estudi "es rectificat amb la simple lectura dels dos capítols següents dedicats al muntanyisme a Lausana i a Europa, on es repeteixen els trets comuns amb Catalunya. Rebatre el primer estereotip [...bressol de la ciència catalana contemporània] serà, però, més complicat ja que la major part dels científics catalans sí que es comprometen amb els centres excursionistes, sobretot durant els primers anys. S'ha procedit, doncs, a esbrinar l'actitud real dels científics afiliats a l'excursionisme en el sentit de si el consideraven un centre de recerca o de difusió, i en segon lloc, si els resultats obtinguts s'avenen amb els objectius marcats inicialment als seus estatuts. Com que aquests fruits són discrets a les societats d'excursions i els estudiosos hi duien a terme una meritòria, però únicament, tasca de difusió, sembla evident que la tradició científica catalana passa per unes altres vies" [p. 10].

Aquest treball, doncs, rebla una llacuna bibliogràfica molt significativa en l'estudi de les relacions entre la geografia, el naturalisme

i l'excursionisme i, per tant, és de lectura obligada per a qualsevol interessat/da en el desenvolupament del pensament geogràfic a Catalunya.

Abans d'acabar, però, voldria fer un advertiment. El llibre, enllestit l'estiu de 1991, va resultar de la tesi doctoral de l'autor que amb títol idèntic havia defensat al Departament de Geografia [Humana] de la Universitat de Barcelona cinc anys abans. Val a dir que el lector/a no se n'assabentarà fins a la nota a peu de pàgina núm. 26 [pàg. 41] en la que s'informa de la disponibilitat de la traducció completa d'un text "a l'annex 2 de la tesi original (MARTI, 1986). Crec que és una informació que hauria d'haver-se fet palesa a la introducció mateixa. La reducció de les 513 pàgines del treball acadèmic a les cent cinquanta de l'obra que comentem és un salt molt considerable que, de ben segur, va imposar un munt de retalls traumàtics i que, de tant en tant, s'endevinen en el producte reduït. Per exemple: a la p. 135 s'assegura que "Ramon Bataller era determinista, com veurem més endavant". És ben possible. Però a les quinze planes de text que resten no ho hi he sabut pas trobar la justificació promesa.

Pau Alegre, octubre de 2001.