fundada l'any 1863 a Lausana on ja es comptava amb una trajectòria significativa en els estudis naturalistes i en la geografia de tall acadèmic. El vessant científic va orientar les activitats en el primer decenni de la Secció i ben coordinat amb el Club Alpí. Però, per bé que es van concretar plans d'observació i d'estudi com, per exemple, sobre el glacialisme alpí, amb el temps l'interès es va anar decandint i, cap a finals de segle, el component científic era ja residual en les activitats de la Secció.

El capítol IV es dedica a l'anàlisi del fenomen a Barcelona, ...amb una escapada a Manresa. De manera semblant amb el que havia exposat de Lausana enceta el capítol amb un repàs de la vida acadèmica a la Universitat, al Museu Martorell, a les Acadèmies.... en relació amb el naturalisme: geologia, botànica, zoologia, etc. Com a Lausana, la col·laboració entre acadèmics i excursionistes va inflar-se amb bones intencions per acabar en gairebé no res. El reconeixement del fracàs de la col·laboració seria ja ben manifest als primers anys del segle XIX. Ho va certificar una figura tan compromesa en els dos ambients com fou Lluís Marià Vidal. Martí situa la polèmica evolucionista de teló de fons en les relacions entre acadèmics i excursionistes. Són prou interessants les seves remarques. Per

exemple: l'adscripció majoritàriament antidarwinista dels barcelonins, ...i de mossèn Guitart al Centre Excursionista de la Comarca de Bages.

En el capítol V, i final, s'hi repeteix l'operació. Ara, però, en relació amb la geografia. En aquest cas l'autor remarca el declivi i la desaparició de l'ensenyament de la geografia a la Universitat cap a la dècada dels vuitanta després d'una quarantena d'anys d'estar ben servida, i amb èxit de públic, pels professors Llorens i Barba i Vidal de Valenciano, ambdós de caient ritterià. Un estil de geografia més aviat rebec a la sortida de camp i decantada cap a l'estudi comparatiu de grans regions amb eines de despatx bibliogràfiques i cartogràfiques. Una actitud que contrasta amb els estudis naturalistes iniciats (i acabats) pels excursionistes al darrer terç del XIX. En el cas de la geografia, el referent dels excursionistes varen ser els estudis sobre la divisió comarcal. Un tema que va motivar ben poques excursions però que, en canvi, va fer vessar un gavadal de tinta en els butlletins de les entitats fins els anys trenta.

Jordi Martí avança les conclusions del llibre a cadascun dels cinc capítols, tot just després del seu plantejament. Les més generals es troben tot seguit a la formulació dels

segueix...