a l'equilibri territorial i la tradició alternativa que veu Barcelona com a motor del desenvolupament de Catalunya.

En el capítol tercer es titula significativament "Un nou cicle: la difusió de la urbanització sobre el territori." Nel·lo hi explica com el creixement descrit abans s'atura fa vint-i-cinc anys i analitza quines són les causes dels processos de metropolinització i de dispersió demogràfica, laboral i de serveis esdevinguts arreu del territori català, on es prenen com a àmbits d'estudi el terme municipal de Barcelona, les dues corones metropolitanes i la resta de Catalunya. És un apartat dedicat a esbrinar la influència exercida pels preus del sòl i de l'habitatge, l'evolució de la renda i el mercat laboral, i les dotacions d'infraestructures i mitjans de transport.

Aquests processos generen canvis cabdals en l'articulació de Catalunya, que obliguen, tal com l'autor defensa en el capítol quart, a

contemplar riscos i potencialitats, a com encarar alternatives en el model de ciutat, compacta o difusa, quina funcionalitat perseguir, complexa o especialitzada, i quins valors preservar, integració contra segregació. Tal com diu Nel·lo, el futur de la ciutat no es pot preveure, però es pot preparar. Per això, el cinquè i darrer capítol, s'exposa un projecte de ciutat que es fonamenta en un territori vertebrat, on Barcelona ha de tenir una fàcil accessibilitat externa, forta capacitat econòmica, diversitat funcional, i ha de garantir el gaudi de tots els ciutadans. Aquests objectius han de guiar les actuacions que permetran articular la metròpoli barcelonina i Catalunya, dit amb paraules d'Oriol Nel·lo, "com un conjunt d'espais de convivència econòmicament eficients, ambientalment respectuosos, funcionalment viables i socialment solidaris."

Enric Bertran