Qui no accepti les premisses de l'autor (ni que sigui amb matisos) pot trobar que el llibre conté un discurs dogmàtic o de pura especulació, en el sentit, es dirà, que parteix d'una teoria, la nacionalista, i s'apropa a la realitat per fer-la-hi encaixar. Hi hauria, doncs, una voluntat de deduir la realitat de les premisses, i, si els fets no estan d'acord amb la teoria, s'escull, potser es pensarà, heroicament la teoria. No hi estem d'acord. Les premisses ens semblen perfectament acceptables, perquè, abans de ser-ho, han estat prou demostrades per la realitat històrica i present: tossudament, durant segles, s'ha posat de manifest l'existència d'un problema català, un problema d'encaix de Catalunya, en particular, i de la nació catalana, en general, a Espanya, que és tant del passat com del present. I aquest problema, sobredimensionat o no, se sustenta en la identitat del poble català, al qual, segles de desnacionalització no han acabat de llevar-li la parla, que és expressió de la voluntat de ser, culturalment i políticament.

Acceptem, doncs, les premisses de l'autor. A partir d'aquí el seu discurs, dur en el fons, és sorprenentment ponderat i fins moderat en la forma. Però el seguiran els seus lectors (els que n'accepten les premisses) fins a assumir-ne les conclusions? Precisament aquí es troba l'interès més gran del llibre. Volem dir que, lluny de ser simplement enriquidora, la lectura d'aquest llibre commociona i inquieta, perquè implícitament interpel·la al pensament i la consciència nacional del lector, al qual obliga a reflexionar i a posicionar-se. [...]

Aquest és al nostre entendre el gran valor del llibre de Joan Rebagliato: no deixa indiferent. La informació que recull, les anàlisis que realitza i les propostes que fa desvetllen la consciència i inciten a la construcció d'una nova cultura política als Països Catalans. Serem capaços d'estendre-la més enllà?

Josep Ma. Salrach