El llibre que el lector té a les mans és un estudi del passat i el present de la nació catalana escrit amb la voluntat manifesta d'ajudar a construir el futur de la comunitat nacional. Contràriament al que algú podria pensar, aquí no hi ha retòrica, ni romanticisme, ni sentimentalisme, sinó racionalitat i mesura (contenció del sentiment). Com que per a l'autor la nació catalana és els Països Catalans, el punt de partida escollit ha estat la creació d'aquest espai al segle XIII, per obra de Jaume I. A aquest període i a la baixa edat mitjana en general es dedica aproximadament el 31% del llibre, a l'edat moderna el 23% i als segles XIX i XX el 46%. És clar, doncs, fins i tot estadísticament, que la gran preocupació de l'autor és el present i el futur.

El fet nacional hi és enfocat des d'una quàdruple perspectiva en el sentit que s'hi ressegueix i s'hi analitza la història del poder i l'administració, tant civil com eclesiàstica (amb visió d'historiador), la plasmació territorial (amb visió de geògraf), l'evolució dels factors poblacionals (amb visió de demògraf) i la problemàtica lingüística i cultural (amb visió de filòleg). Ningú millor per a fer-ho amb coneixement i originalitat que Joan Rebagliato, perquè és filòleg de

formació, geògraf i demògraf de professió i historiador de vocació. Els materials han estat recollits amb voluntat sintetitzadora i exposats de manera precisa i concisa amb poques concessions al discurs.

Són els anys de treball editorial que fan estil. Les premisses de l'autor són, des del principi, molt clares: hi ha una nació catalana. A aquesta nació, la nostra, no li és permes de decidir el seu destí. Com s'ha arribat a aquesta situació? Què s'ha fet i s'està fent per sortir-ne? I, finalment, la gran pregunta: Què cal fer? La solució proposada es troba en l'horitzó de la independència, al qual, sembla entendre's, s'hauria d'arribar per un camí gradual de conscienciació nacional, unitat catalana i exigència de reconeixement de drets nacionals. Tanmateix, Rebagliato no es reconeix polític, sinó patriota amb coses a dir; per això defuig d'entrar en el detall de les qüestions tàctiques i estratègiques. Quina forma jurídica hauria de tenir aquesta independència? Hauria d'abastar tots els dominis de la vida social o una part? Quines relacions hauria de tenir la nació catalana amb la resta de nacions d'Espanya (o d'Hispània amb la terminologia de l'autor) i amb l'Europa Unida?