Parlar de la geografia social de les ciutats avui és referir-se a una realitat enormement heterogènia, fins i tot quan es limita a una àrea tan concreta com la dels Països Catalans. La diversitat no ve donada únicament pel nombre de persones que viuen a cada ciutat – encara que aquest és un indicador fiable i fins a cert punt vàlid – sinó per la persistència de pautes culturals i de relacions socials diferents. La diversitat de marcs espacials, que van des de la petita ciutat, on encara dominen les relacions comunitàries, fins a la gran àrea metropolitana, que malgrat constituir una unitat urbanística apareix com a ”externa”, desconeguda i fins i tot perillosa a la població que hi viu, fa que no es puguin posar dins d’un mateix sac totes les ciutats que componen la xarxa urbana dels Països Catalans que s’han vist en els capítols 4 i 5 d’aquest mateix volum. En tot cas, cal advertir que dins d’aquest sac, que respon a l’actual moment econòmic, polític i social, s’han desenvolupat i continuen fent-ho les diferents ciutats; cadascuna amb la seva història, amb el seu origen, amb els seus avatars que queden reflectits en la morfologia dels seus carrers, en l’estructura social i en les pautes de comportament dels seus habitants. Certament, els darrers vint anys s’han produït una sèrie de canvis tècnics i urbanístics que han tendit a apropar els espais, a llimar les diferències. Les autopistes i la millora de les xarxes de carreteres, la popularització de l’automòbil, el desenvolupament dels mass media i els avenços tecnològics de la microelectrònica han augmentat més que en qualsevol altra època històrica la mobilitat de les persones i han multiplicat les relacions entre els diferents indrets; han establert uns referents comuns que contribueixen a generalitzar els valors i a crear uns models de comportament universals.

Però, paral·lelament, s’ha reforçat el que alguns autors anomenen ”nous localismes”, que responen a la necessitat de parapetar-se davant de tanta uniformització, de protegir-se per no ser engolit pel creixement desbordat de les grans metròpolis o de crear espais ”segurs” de convivència on encara puguin mantenir-se les relacions cara a cara. És per tot això que presentar la geografia social de les ciutats dels Països Catalans resulta una tasca difícil d’abordar.