 |
<<< retrocedir L’arribada al refugi del Gall Fer (1675 metres d’altitud) va donar pas a l’itinerari a peu. En aquest punt actualment hi ha un gran plafó que explica el projecte “Boscos de Ferro”. Aquest és un projecte que ha volgut unir l’àmbit de la recerca científica amb el de l’acció territorial i la creació d’activitats culturals i de desenvolupament econòmic, social i cultural a la vall Ferrera i a l’Alt Pirineu. Per això, aquest projecte s’ha desenvolupat de manera conjunta entre el Parc Natural de l’Alt Pirineu (Generalitat de Catalunya), l’Ajuntament d’Alins, investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (arqueòlegs i geògrafs) i l’Ecomuseu de les valls d’Àneu i ha comptat amb el finançament de l’Obra Social de CatalunyaCaixa. Precisament, una de les accions que s’ha dut a terme ha estat l’itinerari que durant la sortida es va seguir parcialment i que s’ha senyalitzat amb diferents plafons que mostren un seguit d’evidències que es poden relacionar amb
|
|
l’activitat metal·lúrgica durant els darrers dos mil·lennis i els treballs a bosc dels darrers segles.
En aquest sentit, l’itinerari va transcórrer parcialment per un antic camí o “carruga vella”, l’antic camí miner recuperat parcialment com a sender i que inicialment permet comentar l’ambient forestal, les feines de bosc i visitar una antiga plaça carbonera. El fet de guanyar altitud va permetre observar algunes de les restes més antigues conservades a Catalunya de la transformació del mineral de ferro pel mètode de la reducció directa que s’han pogut estimar en un edat compresa majoritàriament entre els segles III-VI. Un dels llocs que es van visitar va ser un taller de transformació situat a la “Costa del Meners” a 1.956 metres d’altitud format per un canal d’extracció de mineral, una plaça carbonera datada el segle V, les restes del que sembla un antic forn i una gran escampada d’escòries o “cagaferros”.
|
|
|
Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Pèlachs Mañosa, Albert (2012): "De la coma de Burg als boscos de la vall Ferrera. Resum de la sortida d'estudi de la Societat Catalana de Geografia, SCG (15 i 16 de juny de 2012)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S99541.htm |
La parada a l’hora de dinar es va fer al damunt d’unes grans escombreres de mina en ple domini del pi negre (Pinus uncinata). I és que diferents condicionants tècnics i geopolítics (Tractat dels Pirineus) van permetre que la farga catalana s’instal·lés a la vall i aproximadament entre els anys 1750 i 1850 (tal i com explica Carlos Mas a “La història de la Farga catalana” l’any 2000 a l’editorial Pagès) tingués una gran repercussió tant per l’aprofitament del ferro com per l’explotació del carbó vegetal. Cal tenir en compte que al conjunt del bosc de Virós s’han localitzat un miler de places carboneres i una gran quantitat de boques de mina i cabanes de miners totalment ensorrades. El dia va ser excel·lent i les vistes des d’aquella cota van permetre gaudir del conjunt de la vall. Només ens va quedar cert mal regust perquè l’observació de la Pica d’Estats no va ser completa. L’excursió va acabar amb la tornada al refugi del Gall Fer, de nou fent servir la carruga vella i completant el tram final de l’itinerari Boscos de Ferro.
Havíem dut a terme l’objectiu de fer un recorregut a peu per l’interior del bosc de Virós viatjant en el temps, posant l’atenció en diferents restes humanes relacionades amb les activitats metal·lúrgiques que es barregen amb les més recents i explicar el palimpsest del bosc de Virós i el que se sap de la geografia històrica ambiental de la zona. [Albert Pèlachs]
|
