|
La conferència del Dr. Mollá va ser retransmesa en directe
per Internet. La gravació encara es pot visionar i escoltar a la videoteca de l'IEC.
<<< retrocedir
El creixement de Madrid ha repercutit en la demanda de segones residències, especialment en els municipis del vessant sud-est i això ha provocat la requalificació urbanística d'espais que estaven protegits i aquest fenomen és també el que impulsa la demanda per part d’alguns sectors de declaració de parc nacional a tot el Guadarrama ja que s'entén que aquesta figura de protecció ajudaria a frenar tant l'avenç de l'àrea metropolitana de Madrid cap a la muntanya com el creixement dels municipis de vacances.
Si la declaració i protecció de la Sierra és un procés lent en el temps, en canvi, l'àrea metropolitana de Madrid no para de créixer i en opinió de Mollá són les infraestructures les que, com a "colonitzadores" de l'espai, preconitzen la posterior ocupació del sòl. El professor va posar de relleu els següents fets:
- El creixement de Madrid sempre havia estat lineal i seguia la sortida de les carreteres nacionals; actualment es fa en forma de cinturons perifèrics, dels quals el més antic és la M-30.
- D'aquesta manera han anat traçant la M-40, una anella de 60 km, que ha tingut un cost altíssim, ja que es van haver de construir uns túnels per sota el Pardo; la M-45, que es va dissenyar per descongestionar la M-40 i l'actual M-50, que no ha acabat de ser una circumval·lació, sinó que és una ferradura ja que de nou s'ha trobat amb el Pardo.
- Un cop tenen tancat el cinturó o construït en bona part, comença l'expansió urbanística dels municipis que es troben propers als accessos.
- Les expectatives que genera la construcció dels diferents cinturons són suficients per a què els diferents ajuntaments elaborin un nou POUM en el qual es faci un redimensionat dels sòls urbanitzables per així tenir el municipi a punt per acollir nova població.
|
|
|
|
Amb els creixements urbans els cinturons deixen de ser vies ràpides i esdevenen carreteres principals que uneixen els municipis i llavors s'inicia un moviment que insta a enterrar part o la totalitat del recorregut, com ha passat en el cas de la M-30, que s’ha soterrat entre el Pardo i Getafe, tram que ha passat a denominar-se Calle 30.
El professor Mollá va exemplificar els creixements dels municipis que estan en el recorregut d’aquestes vies amb diferents exemples recents de transformació de barris, amb eixamples nous o remodelacions del teixit urbà construït que s’han adjudicat a equips internacionals d’arquitectura, com el cas del conjunt Puerta de Europa o l’ecobulevard de Vallecas.
|
|
Mollá va concloure la seva explicació amb la constatació que es demana la protecció ambiental d’allò que no té problemes per “aguantar” pressions urbanístiques, els cims del Guadarrama, i que la Comunitat té, com a resultat de l’expansió urbanística dels darrers anys, 300.000 habitatges buits. També val a dir que va criticar com a investigador l’opacitat en les dades del registre de la propietat, que dificulta no saber la història dels canvis en la titularitat del sòl, ja que així es podrien relacionar les transaccions en la compravenda de terrenys amb els promotors i constructors. [Elisabet Sau]
|
|
