Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

 

La conferència del professor Manuel Mollá sobre “El nuevo Madrid, infraestructuras contra naturaleza” (dijous 10 de maig de 2012) va ser presentada pel president de la Societat Catalana de Geografia, el també professor Francesc Nadal. El doctor Mollá és professor titular d’Anàlisi geogràfica regional de la Universitat Autònoma de Madrid i, com a geògraf, ha desenvolupat diferents línies de recerca, entre les quals es poden destacar com a exemple les relacionades amb paisatges urbans d’Amèrica llatina, les de pensament històric i teòric de la geografia o les de diferents aspectes relacionats amb paisatges i aspectes de Mèxic. L’any 1989 va llegir la seva tesi doctoral sobre la serra de Guadarrama (vegeu també el web personal).

Abans de continuar amb el resum de la conferència, voldria avisar qui llegeixi aquesta breu notícia que quan vaig elegir fer-la no vaig pensar que els meus coneixements, més aviat generals, sobre la serra del Guadarrama i l’entorn urbà de Madrid, poguessin entorpir el seguiment de l’explicació, com així em va semblar que em passava. Aquesta impressió va ser motivada perquè segons el meu parer, el ponent semblava que donés per conegut que tothom seguia la problemàtica dels diferents projectes urbanístics dels municipis de l’àrea metropolitana de Madrid, cosa que podria ser ben bé així atesa la presència d’alguns professors universitaris i estudiants de geografia de les diferents universitats catalanes, però la que subscriu aquest article si bé té una noció més o menys encertada dels municipis de l’àrea urbana de Madrid està poc al cas dels projectes urbanístics que s’hi desenvolupen i de les dinàmiques internes que s’hi produeixen. Per tant, demano la comprensió del doctor Mollá, si em llegeix, per les possibles distorsions que potser, de forma involuntària, es podrien introduir en el text que segueix.

 

 

L’estructura de la conferència va tenir dues parts ben diferenciades. A la primera part, Mollá va presentar la problemàtica de la serra del Guadarrama, un espai natural que des de fa més de 90 anys, i en la seva opinió, busca l’encaix territorial prop d’una ciutat com Madrid, que durant molts anys no ha aturat el creixement i que, a més, l’ha contagiat cap els municipis del seu entorn. A la segona part de l’exposició va exposar alguns dels projectes relacionats amb el creixement recent dels municipis que formen part de l’àrea urbana de Madrid i va defensar la idea que els diferents cinturons de circumval·lació han servit d’avançada urbanitzadora per impulsar els creixements urbanístics dels municipis que queden propers a aquestes vies de comunicació.

En relació a la problemàtica de la serra del Guadarrama, cal situar d'antuvi, i de forma breu, el conjunt muntanyós. La serra del Guadarrama s’estén entre les províncies de Madrid, Segòvia i Àvila en direcció sud-oest-nord-est i té com a cim culminant el Peñalara (2.428 m). La ciutat de Madrid es troba a 60 km de la Sierra i d’ençà de finals del segle XIX bona part de la població madrilenya s’ha pres aquest espai per a activitats relacionades amb l’excursionisme i el lleure. Així, d’un espai inicialment desèrtic quant a població es van anar desenvolupant petits enclavaments turístics, en especial en el vessant madrileny com Cercedilla, Rascafría o los Molinos. L’interès per l’estiueig es va accentuar el 1923, quan el tren va arribar a Cercedilla i alguns personatges il·lustres com Sorolla, Ramon y Cajal i d’altres hi van anar a passar temporades. En l’actualitat sembla que aquest vessant sud, que és el que s’aboca sobre Madrid, està molt freqüentat entre Cercedilla i los Molinos, mentre que a la vall de Lozoya, el creixement ha estat pràcticament inexistent.

 

 

La protecció de la serra del Guadarrama es remunta a l’any 1923, quan ja es va demanar que se la declarés parc natural. D’ençà d’aleshores no s’ha creat una figura que protegeixi tot el massís. Així, en l'actualitat només la zona de Peñalara està declarada com a parc natural (1990), mentre que la part alta de la conca del Manzanares està protegida com a parc regional des del 1985 i és la zona que, explícitament, la Comunitat de Madrid protegeix amb l’objectiu de frenar l’expansió de l’àrea urbana cap el Guadarrama. Ambdues zones, l’any 1930 havien estat declarades com a Lloc d’interès natural, figura de protecció que va quedar derogada amb la declaració de les recents figures de protecció ambiental. Ja més cap a l’oest, també s’ha delimitat el parc regional del curs mitjà del Guadarrama (1999).

Per establir l’ordenació de la Sierra a ambdós vessants, el web de la Comunitat de Madrid informa que es van aprovar els plans d’ordenació dels recursos naturals (PORN) per part d’aquesta comunitat (Decreto 96/2009) així com el de comunitat de Castella-Lleó (Decreto 4/2010). L’aprovació dels PORN va provocar reaccions adverses als municipis afectats, com la de l’alcaldessa de Rascafría que, en paraules de Mollá, s’hi oposava perquè volia que el seu municipi esdevingués un nou Getafe.

Tanmateix, segons consta al web, la Comunitat de Madrid ha tramitat una sol·licitud davant del Ministeri del Medi Ambient i del Medi Rural per tal que s’estudiï la declaració de parc nacional de les parts més elevades del conjunt muntanyós del Guadarrama, espai que rep el nom provisional de parc nacional de las Cumbres de la Sierra del Guadarrama.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Sau Raventós, Elisabet (2012): "Madrid renovellat : infraestructures contra natura. Ressenya de la conferència de Manuel Mollá a la Societat Catalana de Geografia, SCG (10 de maig de 2012)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S99421.htm

  seguir >>>

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
8 de juny de 2012
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat