Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

 

El proppassat 17 de maig de 2012, a les 18 hores, a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans i organitzat per la Societat Catalana de Geografia, va començar el curs “Geografia i Esports d’Aventura” dins la programació del curs 2011-2012. En aquesta sessió va haver-hi tres conferències.

La primera de les xerrades, amb el títol “Els esports d’aventura a Catalunya. Escenaris i dinàmiques,” va anar a càrrec de Carlos Guardia. En primer lloc ens va parlar dels nous hàbits de consum que caracteritzen les societats actuals, sobretots les urbanes, en el context català. Es tracta d'una demanda que cerca noves emocions en el seu temps de lleure, sensacions que troben resposta en les noves activitats esportives i recreatives que s'estan desenvolupant en el medi natural, escenari idoni per a la pràctica d'aquests esports, denominats, popularment, esports d'aventura, que inclouen l'escalada, el descens de barrancs o el surf, entre molts d'altres.

Guàrdia també ens va parlar de les aptituds del territori català per al foment d'aquestes noves activitats i dels condicionants geogràfics que en permeten el seu desenvolupament i posterior èxit, factors que expliquen la distribució geogràfica dels esports d'aventura a Catalunya. Tot seguit, el geògraf alturgellenc va posar l'exemple d'una de les activitats que està experimentant un autèntic "boom" a casa nostra: les curses de muntanya. Es tracta d'una activitat que, any rere any, va en augment, tant pel que fa al nombre de participants com de curses; una mostra d'això és el calendari que elabora anualment la FEEC (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya) en el qual es pot comprovar com no solament creix el nombre de curses de curta distància, sinó que també ho fan les anomenades de llarga distància o d'ultraresistència, curses de més de 50 km i amb desnivells positius que superen els 4.000 metres.

Finalment, Guàrdia va assenyalar que algunes d'aquestes curses han derivat o han servit d'inspiració per a la creació de productes turístics de senderisme, tals com Carros de

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Úbeda Cartañà, Xavier (2012): "Els esports d’aventura a Catalunya. Escenaris i dinàmiques. Ressenya del curset a la Societat Catalana de Geografia, SCG (maig de 2012)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S99411.htm

 

 

Foc o Cavalls del Vent, per posar dos exemples dels molts que hi ha actualment a la nostra geografia catalana. La creació d'aquestes iniciatives ha contribuït a la dinamització econòmica local dels territoris que els acullen (en menor o major mesura), ja sigui a través de les pernoctacions en allotjaments (sobretot en refugis de muntanya), de la creació de llocs de treball (tot i que de forma estacional), a la fixació de població en el territori, així com en la difusió del patrimoni natural i cultural dels indrets on es desenvolupa l'activitat.

La segona xerrada, que portava per títol “El Pirineisme”, va anar a càrrec d’Àlex Miguel. En una primera part, va fer una interessant revisió històrica de la descoberta dels Pirineus. Va donar a conèixer com va anar canviant la mentalitat al llarg dels segles XVII i XIX quant a conèixer la muntanya i la seva vessant més romàntica, sobretot, de la mà del baró de Carbonnières, geòleg i botànic francès. Aquesta serralada tingué un fort atractiu entre els exploradors d’arreu d’Europa, procedents de camps científics diversos, els quals foren pioners en la descoberta de les valls i pics més inaccessibles dels Pirineus al llarg del segle XIX. És destacable el fet que la vessant pirinenca francesa ja era prou coneguda al segle XIX, mentre la catalana va romandre força inexplorada fins a principis del segle XX. El conferenciant destacà l’important paper dels assentaments humans autòctons en les seves aportacions sobre el coneixement del territori als muntanyencs de l’època. En la darrera part, va explicar els riscos que corren avui dia els esportistes d’elit i la decadent visió naturalista per part de la popularització de certes pràctiques com l’esquí. Per últim, va citar les principals associacions excursionistes que podem trobar homologades a Catalunya, fent èmfasi en l’intrusisme que s’està patint actualment en aquests esports, que pot acabar en desafortunades negligències sobre el territori.

En Luís Outeiro ens va parlar de les relacions entre la geografia i els esports nàutics amb una conferència que va portar per títol: “La geografia dels esports nàutics als Països Catalans”. Va començar per una petita introducció sobre els mites que existeixen al voltant dels esports nàutics amb la intenció d'obrir un petit debat. Va continuar per parlar de l'origen de la pràctica cultural dels esports

 

 

com ara la vela, el surf, o el windsurf i la història d'aquests pràctiques amb el seu ús esportiu-recreatiu. La part forta de la xerrada va estar estructurada en tres blocs temàtics: el ponent en el primer bloc va posar algunes dades sobre l'evolució en nombre de participants d'aquests esports, relacionant aquestes dinàmiques amb el context d'hàbits socials actuals. Aquí va fer una anàlisi sobre les potencialitats que aquests esports presenten per activar i generar sinergies econòmiques degut a ser Catalunya un país amb gran disponibilitat de llocs per la pràctica d'aquests esports. El segon bloc va centrar-se en analitzar els factors claus de la geografia física que més determinen la pràctica d'aquests esports; en Luís Outeiro ens va parlar específicament de diverses variables oceanogràfiques, geomofològiques, i climatològiques. Per últim, ens va fer una anàlisi sobre els impactes negatius i positius que provoquen aquests esports en el medi ambient.

El curs va continuar el dissabte 19 de maig al Port Olímpic de Barcelona, on estava programat un bateig de vela a bord d'un veler de 10 metres d'eslora per les aigües del Barcelonès i Maresme. Amb aquest bateig es va aprofundir en les relacions entre aspectes pràctics de la vela i la geografia física (oceanografia, climatologia i meteorologia, geografia costanera i litoral). A part de saber com funciona un d’aquests vaixells, vela, motor i patronatge. El patró del vaixell va ser Adrià Bernaus, professor de l’Escola de Vela de Barcelona.

Finalment el dissabte 27 de maig va tenir lloc l’última sessió que consistia en la pujada de la via ferrada de les Dames en el massís de Montserrat. En aquesta sessió s'han abordat els principals conceptes de l'escalada (tipus d'escalada, equipament, nocions de seguretat), i també es va explicar la història de les vies ferrades a Catalunya i la seva importància com a pol de difusió de la pràctica d'escalada. Igualment s'ha abordat la gènesi i geologia de Montserrat, aprofitant per introduir les principals unitats estructurals, tipus de roca, modelatge, dinàmica hidrològica i geomorfològica del massís. L'ascensió ha estat acompanyada per Àlex Miguel, geògraf i guia de muntanya, membre de l'Associació Espanyola de Guies de Muntanya ( AEGM). [Xavier Úbeda]

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
8 de juny de 2012
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat