<<< retrocedir  El professor Riudor va il·lustrar el perfil d’alumnat de majors de 25 anys, va parlar de nota mitjana (5,61) tot comparant-la amb la d’altres matèries, va parlar dels diferents tipus de preguntes en el model d’examen i va fer una aferrissada defensa de la geografia com a matèria amb un alt valor formatiu, concebent-la com una oportunitat per desenvolupar l’esperit crític entre els alumnes de la Secundària. La geografia és una disciplina molt útil per formar ciutadans, per explicar-se el món i la diversitat que aquest món presenta.

La primera sessió es va tancar amb la intervenció del professor Antonio Campos. Després de fer un repàs a la seva trajectòria personal i professional va fer una defensa del paper del professorat, va valorar la polivalència de la geografia com a eina al servei de la interdisciplinareïtat, va defensar el treball a l’aula a partir de notícies actuals i d’hemeroteca i va passar a fer una crítica dels manuals més utilitzats a la geografia de Batxillerat tot analitzant l’estructura que proposen i les mancances més rellevants.

El programa d’aquesta primera sessió va ser dens i amb poc espai per al debat, però suficient com per posar sobre la taula el poc pes de la geografia als centres de Secundària (tant a l’ESO com al Batxillerat), posar de relleu el dèficit de la Geografia Física en el currículum de Secundària i la manca de manuals de referència de geografia al món universitari en general i les mancances dels de Secundària en particular.

La segona sessió, celebrada el 16 de novembre, amb el suggestiu títol de Perspectives, eines, recursos i xarxes en l’ensenyament de la Geografia, va comptar amb les aportacions del professor Jesús Granados (UPC) i de les professores Maria Villanueva i Margalef (UAB) i Asunción Blanco (UAB). Es va incidir especialment en com es pot educar per a la sostenibilitat a partir de la geografia, en el valor de la geografia com a matèria que permet treballar temes transversals esdevenint-ne el fil conductor i en l’oferiment de fonts de recursos i xarxes de professorat obertes a punts de trobada i espais per compartir.

Jesús Granados va intervenir defensant el caràcter de síntesi de la geografia i oferint una proposta des de la Geografia de la Sostenibilitat. Va presentar un model teòric amb les competències que hom espera que tingui l’alumnat, els conceptes de coneixement geogràfic, l’espai, l’escala i el model d’ensenyament-aprenentatge. Tot això fent una defensa de la transversalitat amb cursos anteriors i amb altres matèries.

La professora Asun Blanco va presentar una experiència docent personal basada en un projecte de treball sobre l’aigua, que –fent ús d’aquesta possibilitat sintètica inherent de la Geografia- contemplava la possibilitat de ser abordada des de diversos punts de vista. Des de l’òptica de la Geografia es proposava treballar l’aigua com a factor estratègic de poder i font de conflicte. Es tractava de posar en pràctica procediments nous per a l’alumnat

on la implicació personal, la cooperació, el treball en equip, la metodologia, la gestió de recursos, l’aplicació de recursos TIC... esdevinguin l’eix central d’allò que es pretén treballar.

Va cloure l’acte la professora Maria Villanueva oferint una mostra exhaustiva de recursos i xarxes internacionals per a l’ensenyament de la Geografia. Les darreres tendències d’aquestes plataformes sembla que s’inclinen cap a la convergència d’interessos del professorat d’ensenyament secundari amb l’universitari.

La professora Villanueva va animar el professorat assistent a presentar experiències en aquests fòrums i també a participar dels seus cursos de formació. Va tenir un reconeixement per la feina que fan molts docents des de l’anonimat i de manera individual. S’ha de fer els possibles –deia- per a donar a conèixer aquestes feines. Es fa la proposta que des de la SCG es facilitin i s’estimulin aquestes relacions i col·laboracions.

Per acabar, i com a conclusió, es va valorar l’interès suscitat pel curs, amb una matriculació d’assistents molt alta. De cara a possibles noves edicions d’aquestes experiències, caldria tenir en compte que, amb l’objectiu de disposar d’un major espai per a la discussió, intercanvi d’idees i debat, seria preferible programar les intervencions dels ponents en sessions més llargues. [Roser Serra, coordinadora del curset]