Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
 
 

Els objectius que la Societat Catalana de Geografia s’havia plantejat a l’hora d’organitzar el curs Ensenyar Geografia a Secundària eren els d’enfortir els lligams entre els docents geògrafs i la Societat Catalana de Geografia –al nostre entendre massa febles-; valorar la situació de la Geografia dins el currículum de secundària tot tenint en compte alguns condicionants (proves, llibres de text, alumnat, docents...); fer una anàlisi de quina geografia s’ensenya, com s’ensenya i per què; difondre i compartir recursos, materials i eines que avui estan a l’abast del professorat; crear un fòrum i espai de reflexió on poder parlar d’algunes de les inquietuds dels docents de la geografia... El curs s’ha desenvolupat al llarg de dues sessions, en dos dimecres consecutius (9/11/11 i 16/11/11), comptant amb la col·laboració de tres ponents per a cada sessió.

La primera sessió, amb el títol de La Geografia a l’accés a la Universitat, ha versat sobre la geografia que es reclama als alumnes per accedir a la Universitat, tant a partir de la Prova d’Accés a la Universitat (PAU) com de la Prova per a Majors de 25 anys. Per això es va comptar amb la col·laboració de Josep Pintó (UdG), coordinador de la matèria de Geografia a la PAU, Lluís Riudor (UPF), responsable de la mateixa àrea a les proves d’accés a la Universitat per als majors de 25 anys, i Antonio Campos, professor d’institut, que forma part de l’equip de professorat que coordina la matèria de Geografia de la PAU.

 
 
A dalt : Els ponents de la primera sessió presentats pel president de la SCG (foto de R. Serra)

 

Josep Pintó va exposar de manera molt metòdica l’estructura de la PAU, presentant els molts graus on la matèria de Geografia té una ponderació més alta en la nota. Això fa que un volum considerable dels alumnes dels Batxillerats d’Humanitats i de Ciències Socials (un total de 9.833 estudiants, pel que fa a l’any 2011) optin per la prova de geografia. Va explicar també l’estructura de la prova, la tipologia de preguntes, com cada any es preparen 5 models d’examen (20 exercicis si es té en compte que cada model d’examen té dues opcions de les quals l’alumne ha de triar una)... També es van presentar resultats, la nota mitjana de la geografia a la nova selectivitat (6,19 a la fase general, 6,17 a l’específica), la nota que va obtenir el curs passat l’alumnat procedent de Cicles Formatius (5,31), així com també l’evolució de la nota de la matèria en els darrers anys.

Va tractar també el tema de les reclamacions de nota i de les dobles correccions, que sembla que han augmentat sensiblement amb el model de nova selectivitat. A continuació va passar a comentar aspectes més puntuals com la composició de la comissió que prepara els models d’exàmens (6 membres entre professorat universitari i de secundària), els 72 correctors de la matèria (uns 80-85% professorat de secundària), la necessitat d’unificar criteris de correcció...

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Serra Coma, Roser (2011): "Ensenyar geografia a Secundària. Resum del curset celebrat a la Societat Catalana de Geografia, SCG (novembre de 2011)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S98941.htm

 

El debat que es va generar va incidir especialment en la correcció, reclamacions, dobles correccions, en la possibilitat o no de vincular l’examen a fets d’actualitat, així com en els darrers canvis al currículum que han optat per una geografia més descriptiva i de tipus regional.

Lluís Riudor va exposar quina és la situació pel que fa a la Geografia a la Prova de Majors de 25 anys, tot establint paral·lelismes amb la PAU. Aquí, l’aprovat o no de la prova de Majors de 25 anys és el que dóna a l’aspirant l’opció d’entrar o no a la Universitat. L’examen esdevé, per tant, una veritable selecció

.

L’any 2010, del total de 3.950 persones que es van presentar a la prova, 2.007 ho van fer a la de geografia; això indica que l’assignatura té un gran èxit de participació. En aquest cas tant el professorat que proposa l’examen de geografia, com el qui fa les correccions, és professorat universitari i el que es pretén especialment és aprovar aquelles persones que tinguin un nivell homologable a la PAU i també que no presentin mancances que puguin limitar els seus estudis posteriors.

Els aspectes més destacats que es plantegen a l’examen se centren en el bagatge conceptual, en la localització de topònims, a saber llegir mapes i imatges de qualsevol tipus, saber justificar, extreure conclusions..., és a dir que té un pes important tota la part procedimental.  seguir >>>

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
26 de novembre de 2011
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat