 |
|
Dimarts 25 d’octubre de 2011, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, se celebrà la sessió inaugural del curs 2011-12 de la Societat Catalana de Geografia. La lliçó acadèmica, titulada Geografia política a Espanya, anà a càrrec d’Enric Juliana Ricart, director adjunt de La Vanguardia. L’acte fou introduït pel president de la Societat, Francesc Nadal, qui en la presentació del ponent destacà el fet no gaire usual que constituïa la presència d’un periodista a la tribuna de la Societat. En aquest cas, tanmateix, es tractava d’un professional de la informació que acompanyava amb mapes els seus llibres i els seus articles, els darrers dels quals, referits als corredors ferroviaris, assolien una importància geogràfica cabdal. Per això -conclogué Nadal-, la conferència restava, ja a l’avançada, plenament justificada.
|
|
Enric Juliana començà per dir que la corresponsalia que exercia actualment a Madrid per al seu diari li oferia dues oportunitats inestimables: conèixer els passadissos de la política espanyola i explicar com funciona el país, amb la convicció ferma que “el que se li ha de disputar a Madrid és la narració d’Espanya,” en paraules textuals del ponent. Tot això, té una immediata conseqüència geogràfica: per explicar el país, cal conèixer-ne la demografia, la història i, és clar, la geografia. Una certesa des que exercí de corresponsal a Roma: en la comesa d’explicar com funcionen els països, els mapes esdevenen indefugibles.
La fotografia de la conferenciant presentat per F. Nadal és d'E. Bertran (SCG).
|
|
|
Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Bertran González, Enric (2011): "Geografia política a Espanya. Ressenya de la conferència d'Enric Juliana a la Societat Catalana de Geografia, SCG (25 d'octubre de 2011)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S98841.htm |
Seguidament, Enric Juliana s’abocà a una reflexió sobre un canvi de paradigma en la política: la dimensió espacial pren cada cop més importància enfront la dimensió temporal. Aquesta darrera component tenia una gran significació durant l’època de la consolidació de la democràcia a Espanya, quan s’esdevingueren episodis de notable envergadura històrica, com és ara el canvi polític arran el 23-F, els Jocs Olímpics o l’entrada a l’euro. Ara, però, cada cop pren més empenta la qüestió on som?, quan es parla del trasllat del centre del món al Pacífic, cosa que planteja on és ara la perifèria. Ho il·lustrà amb dues expressions periodístiques que han fet forrolla: el full de ruta i col·locar-se als mapes. Altre cop els mapes, indispensables en la geografia política.
seguir >>>
|
