<<< retrocedir Anat Stavans, del Research Institute for Innovation in Education de la Universitat Hebrea de Jerusalem (Israel), es va centrar en el cas de l’hebreu en la ponència "The Position of Hebrew as a Language of Science and Research: Realities, Challenges and Prospectives". Stavans va plantejar el dilema de triar entre una estratègia cosmopolita --que garanteix més difusió de la ciència-- o una estratègia local --que permet tenir la ciència sota control però que, a l’hora, comporta un cert risc d’aïllament. Segons Stavans, alguns acadèmics argumentarien que l’ús d’una sola llengua en ciència "limitaria, molt probablement, la creativitat científica i faria incrementar les asimetries existents quant a l’accés a la producció científica internacional i a la difusió de la producció científica local". D’altres, en canvi, advocarien per l’ús d’una única llengua, atès que és molt més pràctic. Sigui com sigui, en el cas d’Israel, per Stavans "l’anglès és una llengua fonamental per a connectar el país amb el món i per a garantir la longevitat de la ciència del país".
p>L’últim cas que es va estudiar va ser el català, i l’encarregat de fer-ho va ser Francesc Xavier Vila, del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Vila va fer una radiografia dels usos lingüístics en l’àmbit acadèmic als territoris de parla catalana. El conferenciant va constatar que l’ús de la llengua en l’àmbit acadèmic és heterogeni: mentre que a Catalunya predomina el català, al País Valencià la llengua predominant és el castellà; a les Balears, s’utilitzen tant una llengua com l’altra. Pel que fa a la llengua que s’utilitza en les tesis doctorals, normalment es presenten en castellà, tot i que en els últims anys l’ús del català s’ha incrementat molt considerablement. Passa el mateix amb l’anglès, l’ús del qual s’ha multiplicat gairebé per cinc en els últims deu anys i s’utilitza més habitualment en les tesis sobre ciències naturals i pures que no pas en les d’altres temàtiques.
L'últim a parlar va ser el president de la Secció Filològica, Isidor Marí, que va assenyalar que, a diferència dels casos suec, belga i israelià, a Catalunya hi ha una llengua interposada que ha volgut exercir la funció de llengua internacional.
|
Conclusions: fomentar l’ús del català sense oblidar l’anglès.
L’anàlisi dels casos suec, belga i israelià manifesta que la promoció d’un repertori plurilingüístic que permeti als científics catalans projectar-se al món no ha de ser obstacle per a un ús normal del català en les activitats científiques. Aquesta és una de les conclusions del simposi, que ha servit per a definir un seguit d’objectius i propostes que poden ajudar a guiar la posició del català en la política lingüística de l’esfera científica.
Un d’aquests objectius és que el català ha de continuar sent una llengua indefinidament apta per a tots els usos i, per això, cal garantir que estigui contínuament actualitzada pel que fa a la terminologia i als usos lingüístics. D’altra banda, també cal promoure la presència del català entre els científics que es formen a les universitats de l’àmbit català i fer que les persones que hi treballen, encara que provinguin de l’estranger, vagin assumint la llengua catalana de manera natural. A més, és important garantir l’ús efectiu de la llengua en els entorns universitaris i científics, potenciar-ne l’ús com a llengua de transmissió de coneixement i divulgació científica i afavorir-ne la presència com a eina de producció de coneixement. A la vegada, s’ha d’afavorir la poliglotització dels científics catalans, sobretot en l’ús de l’anglès com a llengua prioritària de comunicació científica internacional.
|
