|
Amb motiu del centenari de les seccions de ciències de l’IEC, el 21 de juny es va celebrar a l’Institut el simposi "La posició de les llengües mitjanes com a eines científiques". A partir de l’estudi dels casos suec, hebreu i neerlandès es van apuntar les estratègies per a assegurar la solidesa i la rellevància del català en l’àmbit acadèmic. Us n'oferim la ressenya, publicada al Butlletí de l'IEC, 155 (juliol 2011).
|
|
|
|
¿El català, eina científica?
L’entrada a la societat postindustrial i globalitzada ha generat nous reptes i contradiccions per al català com a llengua científica. D’una banda, les universitats són una de les institucions socials que incorporen més no catalanoparlants a l’ús actiu del català i, en un context d’unió europea, el món universitari contribueix a la internacionalització de les societats catalanòfones. De l’altra, el món de la recerca s’ha decantat de manera massiva cap a l’anglès. Aquest fet, sumat a l’alt grau de mobilitat en els àmbits científics i investigadors i la rapidesa dels canvis, ha fet que la realitat sociolingüística del món científic en les societats catalanòfones estigui plena d’incerteses i dubtes. El cas del català en l’àmbit científic, així com el d’altres llengües mitjanes com són el suec, el flamenc i l’hebreu, va centrar el simposi "La posició de les llengües mitjanes com a eines científiques", que va tenir lloc a l’IEC el 21 de juny.
L’objectiu del simposi va ser dissenyar i recomanar polítiques i estratègies que vetllin per assegurar la integritat, la solidesa i la rellevància del català en els àmbits científics i tecnològics. I és que, tal com va recordar el president de l’IEC en els parlaments inaugurals del simposi, el català ha d’afrontar el repte de ser "una llengua que, tot i ser universalment reconeguda, no és la llengua d’Estat".
"El llenguatge evoluciona en paral·lel a l’evolució de la ciència i la tecnologia: entre un trenta i un quaranta per cent dels nous termes estan lligats a aquests àmbits i, per tant, cal que els investigadors col·laborin en què aquesta feina per al català estigui ben feta", va afirmar David Serrat, president de la Secció de Ciències i Tecnologia. Serrat va aprofitar per recordar quins són els projectes que s’han dut a terme des de l’IEC amb aquest objectiu: des del projecte del Diccionari de Ciència i Tecnologia fins als nomenclàtors. Cal, però, "fer-ho arribar a tothom i fer que les publicacions científiques utilitzin aquesta terminologia", va afirmar.
|
El simposi és el primer dels actes commemoratius del centenari de les seccions de ciències de l’IEC, l’aparició de les quals va comportar, segons el president de la Secció de Ciències Biològiques, Francesc González-Sastre, "un canvi substancial per a Catalunya" ja que es va contribuir a "normalitzar i modernitzar el país, un procés iniciat amb la creació de l’IEC".
La primera intervenció va ser a càrrec de Jordi Altimiras, de la Universitat de Linköping (Suècia), amb la ponència "L’ús de les llengües pròpies i de l’anglès a Suècia en l’àmbit científic". En el país escandinau, la realitat de l’anglès és molt més diversa de la que es viu a Espanya. Tal com va explicar Altimiras, el 89 % dels suecs parlen anglès, mentre que a Espanya només ho fa el 27 % de la població, unes dades que palesen que l’idioma oficial coexisteix, de manera harmoniosa, amb l’anglès en l’àmbit acadèmic. La llengua anglesa és la predominant en els àmbits de la recerca i la difusió de la ciència i, de fet, no és gaire habitual trobar traduccions al suec de llibres escrits en anglès. "Per mi, no hi ha raons per a publicar articles científics en suec", va afirmar Altimiras. Davant d’aquesta realitat, però, el conferenciant va manifestar que "el suec no ha de competir contínuament amb una llengua majoritària, com li passa al català".
Peter Bossier, de la Universitat de Gant (Flandes), va descriure la realitat lingüística de Bèlgica, on coexisteixen el neerlandès, el francès i l’alemany, i on es viuen situacions anòmales, com per exemple en les reunions, que "es fan en neerlandès i francès simultàniament, fins que, arribats al punt que ja no s’entenen els uns amb els altres, s’acaba passant a l’anglès". Bèlgica es va fundar el 1830 i la llengua dels estudis superiors va ser el francès fins al 1930, any en què el neerlandès va esdevenir la llengua de la Universitat de Gant. És per aquesta raó que, segons Bossier, "històricament hi ha hagut un rebuig per les llengües estrangeres, tot i que això ha anat canviant, lentament". Ara, universitats com la de Gant promouen l’ús de l’anglès, present sobretot en els estudis de màster i postgrau. Un dels resultats d’aquesta internacionalització és que la Universitat de Gant "ha crescut de manera contínua sense que això hagi compromès la qualitat de l’ensenyament o de la recerca científica".
seguir >>>
|
|
|
