El passat 9 d’abril la Societat Catalana de Geografia va organitzar la sortida de primavera a la Plana de Vic, on es realitzà una ruta “Verdagueriana” tot seguint les empremtes del poeta per la seva terra natal. La idea era de dur a terme una reflexió sobre geografia i literatura i més concretament sobre un fenomen que ens els darrers anys ha proliferat per tota Catalunya: les rutes literàries. Per parlar de tot plegat s’escollí d’exemple l’autor nacional més conegut, Jacint Verdaguer, i es visitaren alguns dels indrets de la Plana de Vic on va viure i que han estat patrimonialitzats.
A dalt : Jaume Ayats explica les característiques del Santuari de la Gleva als assistents (foto de P. Alegre)
|
|
De bon primer visitàrem les Masies de Voltregà, un municipi amb poblament dispers i d’una gran extensió, que fins fa poc no tenia un nucli urbà desenvolupat i que n’envolta un altre de molt petit i pràcticament tot urbanitzat: Sant Hipòlit de Voltregà. Anàrem fins a l’Ajuntament, recentment traslladat a la Casa Forta del Despujol, dels segles XV--XVIII, antiga casa dels marquesos de Palmerola.
Si us convé citar aquesta publicació, poseu: Montaner Garcia, Carme (2011): "Per la ruta verdagueriana de la Plana de Vic. Notícia de la sortida d'estudi de la Societat Catalana de Geografia, SCG (9 d'abril de 2011)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S98681.htm |
|
|
Envoltada d’un jardí romàntic ha estat declarada bé cultural d’interès nacional. Allà ja ens esperava Carme Torrents, directora de la Fundació Verdaguer i la casa-museu Verdaguer de Folgueroles, que ens acompanyà tota la jornada. A l’Ajuntament de les Masies de Voltregà, visitàrem l’exposició “Desencís d’un paisatge”, elaborada l’any 2002 per la casa-museu Verdaguer en ocasió del centenari de la seva mort. Seguidament anàrem al Santuari de la Gleva, on Verdaguer fou reclòs, entre 1893 i 1895, per ordre del bisbe de Vic. Visitàrem el magnífic temple barroc i la cambra del poeta, i gaudírem de les explicacions del rector de la Gleva, així com de Joaquim Ma. Puigvert i Jaume Ayats. seguir >>>
|