<<< retrocedir - Això té a veure amb el concepte de drets lingüístics, oi?
Els drets lingüístics són personals i del territori, independentment del nombre de persones que parlin una determinada llengua. Si tu ets el 15 %, no decidiràs sobre el territori, però sí que tindràs els drets lingüístics sobre tot ell, la qual cosa vol dir que qualsevol persona d’aquest territori té dret a la seva llengua. Els drets lingüístics són inalienables i no es poden subdividir: o es tenen o no es tenen. Ara bé, un territori pot tenir diferents drets lingüístics si té diverses comunitats, cosa que passarà en un futur proper a Europa, fruit del fenomen migratori.
A França tenim relacions regulars entre les anomenades llengües regionals. Al Consell Nacional d’Universitats (creat el 1984) hi ha una secció de les llengües regionals, on curiosament hi ha també el francès.
- Parlem una mica del fet associatiu cultural català a la Catalunya Nord.
N’hi ha moltes, d’associacions. Penso que aquesta realitat ve influenciada per un ‘virus francès’ que sorgí de la llei del 1901 que permet crear associacions d’una manera molt fàcil. Tres persoens poden formar-ne una. Mai no hi ha cap impediment ni control. Tot plegat és molt fàcil. Aquest costum està molt arrelat. Des dels anys seixanta el moviment català ha aprofitat aquesta possibilitat. Les tres quartes parts de les associacions culturals de la Catalunya Nord són catalanes.
- S’ha constituït cap tipus de relació entre elles?
Hi ha branques, diferents mons. A l’inici dels anys vuitanta, en el moment més reivindicatiu, es va decidir de fer una estructura comuna i així va néixer la Federació de Defensa de la Llengua i la Cultura Catalana, on totes els associacions participen. No té cap altra finalitat que ser el lloc on les entitats es poden trobar i respondre a problemes comuns.
|
- Com valoreu les relacions entre el nord i el sud.
Són insuficients. Cal conèixer la gent, però. Curiosament, és una de els zones europees transfrontereres que menys relacions té. No sols a nivell cultural, sinó també a nivell d’empreses, ajuntaments… Crec que el món català del sud és el que podria facilitar més aquestes relacions, però no és el cas. No hi ha un teixit de coneixement associatiu. Cal compartir les informacions i les dades bàsiques fomentant un coneixement recíproc.
Penseu que dins de les associacions catalanes a Catalunya Nord hi ha gent que parla francès o molt malament el català. Això és un bloqueig per a la gent del nord, de no sentir-se equivalent. Cal que la gent de la Catalunya del sud faci el primer pas.
Cal esmentar també que dins de l’àmbit universitari a la Universitat de Perpinyà hi ha un espai anomenat Casa dels Països Catalans. Les entitats que en formem part hem creat un portal anomenat www.casa-paisos-catalans.eu. La idea és servir de pont del món universitari amb el sud. Seria molt important de posar tots els lligams que calguin a través d’aquest portal.
- Bé, pel que sembla, se’ns ha girat feina. Intentarem posar-hi el nostre granet de sorra!
Joan-Ramon Gordo i Montraveta
|
