- Us definiu com a geògraf.
Sí. Un geògraf és un artesà, és mig intel·lectual, fa coses. És una persona que sap veure les coses, sap veure els territori, sap dibuixar… Jo faig mapes. M’encanta.
- Quin és el procés que seguiu?
A començaments dels anys vuitanta, quan va començar l’ensenyament en català a Catalunya, moment que a Catalunya Nord començaven també a fer-se a poc a poc hores de català, calia fer mapes, ja que considero que el que més condiciona la gent en la manera de pensar són els mapes que tenim dins del cap. Per exemple, la gent veu Galícia i Sevilla relativament a prop i, en canvi, la Catalunya Nord o Stuttgart molt lluny, quan en realitat són més a prop.
- Però, no tots el mapes són iguals?
D’acord. Una persona normal ha de tenir diferents mapes dins del cap. Primerament, el mapa serveix per a situar les coses, però després un mapa és molt important perquè et situa a tu mateix. Quan una persona veu un mapa procura saber ella mateixa on és dins del mapa. És el primer reflex i, automàticament, el que hi ha amb tu dins del mapa és teu, i el que és a fora és estranger, diferent (no dic pas enemic, però). I és sobre aquesta base que s’ha fet tota l’educació al segle XX a les escoles i això ha reforçat els estats. No suporto els mapes ‘illa’. Aquells que arribes de cop i volta i caus. El teu món no s’acaba en el teu mapa, tens veïns. Has de marcar molt bé on acabes, però el mapa continua.
- Aleshores quants mapes hem de tenir?
Avui dia un ciutadà ha de tenir diferents mapes. Ha de tenir el mapa d’Europa dins del cap, després el mapa dels estats i, per acabar, li cal el mapa del seu món de proximitat, al qual pertany. I no hi ha cap mapa dels Països Catalans. Únicament hi ha el que vaig fer jo.
|
- Expliqueu-vos.
Per al nostre món calien tres mapes. El primer, el de la Mediterrània occidental, on es veu un tros d’Àfrica del Nord (el Magrib). Penseu que les Illes Balears són més a prop d’Alger que de València o Barcelona. Un mapa on nosaltres (Catalunya) som al mig. He fet 1.000 kilòmetres al voltant (el que fas en un dia en cotxe o una hora en avió). Aquest mapa, al mateix temps, pot servir de mapa històric per als Països Catalans.
El segon mapa és el conjunt de l’àrea lingüística i, per tant, els Països Catalans. I el tercer és el teu país petit. És a dir Catalunya, o Catalunya Nord, o el País Valencià. El de Catalunya Nord s’ha fet en relleu.
- Tanmateix, si no recordem malament, el CIEMEN, per exemple, ha fet mapes lingüístics.
Sí. Estan molt bé, a vegades els utilitzo, però no veig les coses d’aquesta manera. No hi estic massa d’acord, ja que considero que és un mapa de submissió, perquè en el teu propi mapa poses quina proporció de gent parla la llengua, si és dominant o no, quina altra llengua hi ha barrejada… A França no existeix això. No es planteja qui sap o no sap francès a França. Per tant, cal fer el mapa de les llengües vernacles i ja està, de quin és el domini de la llengua independentment del nombre de parlants. El mapa de les proporcions de la meva llengua respecte de les altres, l’acceptaré quan els altres facin el mateix.
seguir >>>
|
