 |
| Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
| Triat i garbellat : l'estassat : Índex |
|
|
més àmplies a la seva recerca aplicada. Així, l’aprofitament dels desenvolupaments de la semiòtica per Barthes, Eco i els estructuralistes francesos, en general, hauria posat la seva sistematització gràfica en sintonia amb la de la lingüística propugnada per aquell corrent. D’altra banda, l’eficàcia comunicativa de la simbologia estadística havia estat destacada pels geopolítics alemanys d’entreguerres mitjançant la classificació explícita dels signes dels mapes d’acord amb l’impacte emocional que podien provocar en els lectors. Res de tot això no sembla pas haver estat recollit per Bertin. O potser en va rebre la influència sense adonar-se’n? Sigui com vulgui, el professor Palsky va situar el trencacolls teòric de l’aportació bertiniana a la cartografia en paral·lel amb el del corrent del map design empès per Arthur H. Robinson a partir de The Look of Maps (1952), a manera de “teoria de la comunicació” en cartografia. Tenen, evidentment, tantes coses en comú, l’observació de la resposta cognitiva dels lectors dels mapes per sobre de tot, com de divergents, les quals podrien anar a raure en la incomprensió entre el conductisme nord-americà i l’estructuralisme francès. Tot i el repunt del design cartogràfic dels anys noranta ençà, la recepció positiva de la graphique per Robinson i l’ampliació del domini d’aplicació pràctica en el SIG i la cartografia digital, els dos corrents no han arribat a fondre’s. La darrera part de la conferència del professor Palsky va ser dedicada a l’exposició de tres mancances —els “misteris” del títol— de la semiologia gràfica proposada per Jacques Bertin. En primer lloc, la consideració de la imatge com una visió instantània, global i eficaç del mapa no és sostenible, atès com la recerca en percepció visual ha demostrat que no hi ha “ullades generals”, sinó acumulació, més o menys ràpida, de trajectòries singulars de l’ull. En segon lloc, cal posar en entredit la monosèmia de la imatge, en el sentit d’acord inequívoc entre observadors sobre la significació d’un mateix mapa. Aquesta és una mancança que porta al tercer “misteri”, el de les dimensions de la percepció. És a dir, la limitació de l’observació del mapa al nivell purament perceptiu amaga la reflexió intel·lectual, ben diferent d’una cultura a altra. De tot plegat, el conferenciant va concloure que l’obra semiològica de Bertin, sense discutir-ne l’originalitat, sobreïx en intuïció, a manera de succedani de reflexió, per la qual cosa, en no estendre ponts cap altres perspectives teòriques i cognitives li nega el caràcter de llenguatge universal que li pretenia donar. La conferència del professor Gilles Palsky a la Societat Catalana de Geografia, en la segona ocasió que ho feia a Barcelona, si no vaig errat de comptes, rere les que va pronunciar a l’Institut Cartogràfic de Catalunya l’any 1994, va fer bones les expectatives dels assistents amb escreix i va motivar l’animat col·loqui amb el qual es va cloure l’acte. [Pau Alegre] |
||||||||
;  |
| l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
| Pàgina actualitzada el 14 d'abril de 2011 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés. |
 |
 |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |