El proppassat dijous 17 de març de 2011 se celebrà la segona sessió del curs sobre el Canvi Global que coordina en Martí Boada. La presentació de la Doctora en Ciències Ambientals Sònia Sànchez va anar a càrrec de Jesús Burgueño, qui a més de destacar el currículum de la ponent féu esment de la importància de conèixer i contextualitzar “l’esclat” dels fenòmens locals en l’àmbit global.

Els discurs de la ponència, sota el títol més general de Canvi Global a la vall de Santa Fe (Montseny). Evolució dels usos i de les cobertes del sòl des de la perspectiva socioecològica, es va estructurar en cinc apartats entrellaçats que van servir per explicar els principals processos geohistòrics de la Vall de Santa Fe (nivell local) entre l’any 1956 i el 2006 des d’un punt de vista interdisciplinar. En aquest context el Montseny no és pas diferent de moltes zones rurals catalanes en les quals el món agrosilvoramader perd valor i s’abandona i el territori, que tendeix a la terciarització, veu com el seu paisatge canvia. En canvi, sí que la seva diversitat biogeogràfica pel fet de ser una zona de muntanya el converteix en un laboratori molt sensible al canvi global.

La vall de Santa Fe va servir per remarcar l’estreta relació entre dues forces inductores del canvi global: el canvi d’usos i cobertes del sòl i sobretot tot allò que té a veure amb les conseqüències dels processos relacionats amb l’agricultura, la ramaderia i l’activitat forestal. Però també i, estretament lligat amb l’anterior, el canvi energètic de mitjan de segle XX que va significar la substitució de la llenya per l’ampolla de butà.

Un ampli repàs a la història ambiental des del Neolític fins a l’actualitat va servir a la Dra. Sònia Sànchez per mostrar el paper que des d’antic ha jugat l’espècie humana en la transformació del territori del Montseny. Ho va il·lustrar amb diferents exemples: els primers assentaments al Pla de la Calma, l’ús del carbó a l’època dels metalls, el feudalisme i la gestió de l’espai (emprius) o com durant la baixa Edat Mitjana s’explotava el carbó i la fusta per construir vaixells. Les reglamentacions forestals que arriben a partir del segle XVII, moment en què les plantacions de castanyer substitueixen rouredes de fulla gran, l’expansió de l’agricultura al segle XVIII, la desamortització al segle XIX, la primera proposta de creació de Parc del Montseny de l’any 1922 i tot el procés del segle XX quan la industrialització dóna pas a la terciarització dels sectors i la declaració del Montseny com a Reserva de la Biosfera.

Arribats en aquest punt i davant la impossibilitat de repassar tots i cadascun dels temes mencionats es va posar l’exemple en l’apropiació de la neu durant els segles XVIII i XIX com exemple d’activitat que entra en desús per un conjunt de circumstàncies que es poden relacionar amb el canvi global. Així la documentació de la família Ramis de Sant Celoni entre 1728 i la primera dècada de 1800, demostra com la neu fa d’unió entre les muntanyes i les zones urbanes amb diferents rutes que arriben fins a la costa i les grans ciutats durant aquell moment. Una activitat que si es va poder mantenir, segons la Dra. Sònia Sànchez, va ser com a conseqüència clima que hi havia al final de la Petita Edat del Gel.

 
La fotografia de la conferenciant és de J. Burgueño (SCG).