Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   

 

 

 

L'article d'opinió de l'historiador Josep M. Solé i Sabaté publicat al diari Avui de fa poc (21.01.2011) s'afegeix al debat encetat fa anys sobre "El futur de l'excursionisme". Coincideix, en bona mida, amb allò pel qual va apostar Josep Ma. Panareda en el transcurs de l'acte de celebració del centenari de la secció de geografia del Centre Excursionista de Catalunya. Serà bo de pensar-hi.
El detall fotogràfic de la traça encoixinada del camí del coll dels Pins, a la serra de Picancel, és de P. Alegre (28.11.2009)

 
 

 

Des de fa uns 100 anys, en ple auge de la Renaixença, de l’autoestima cultural i d’un impuls econòmic general d’eufòria, l’excursionisme ha estat a Catalunya un element cabdal per conèixer l’entorn, els espais naturals, sempre acompanyat per un ferm criteri amb voluntat de saber, al qual no se li pot negligir voluntat científica; alhora es posicionava de forma precisa i clara en un indiscutible amor al país. S’enfortí la defensa del patrimoni cultural, el coneixement de les comarques més allunyades i l’intercanvi de coneixences i, també, un catalanisme que s’expandia amb ell.

Afectà tots els grups socials, des de professions liberals i comerciants fins a menestrals i obrers. De totes les classes socials van aparèixer excursionistes. Fet que s’anà estenent per ciutats i totes les comarques del Principat. Els seus fills seguiren l’impuls inicial dels pares i, en èpoques de dictadures i manca de llibertat, l’excursionisme fou escola de ciutadania, civisme i indiscutible compromís nacional. És reconegut àmpliament que durant el franquisme l’excursionisme educà culturalment i nacionalment molts fills espuris del franquisme davant les pors de pares i educadors lliurats o temorosos del Règim. Fins i tot durant el nacionalcatolicicisme, l’excursionisme agità consciències i va fer evolucionar variades mentalitats tancades.

L’excursionisme activà la cultura i defensà e1 patrimoni quan el conjunt de la societat s’enlluernà amb el desarrollisme i aparegué el consumisme generalitzat, els caps de setmana, les caravanes a les carreteres i la massificació de platges amb la consegüent especulació urbanística i l’accés massiu a tot arreu del país. Ara l’excursionisme està en un cul-de-sac. No viuen un bon moment els esplais, caus i tots els centres que eren planter d’excursionistes. L’allau d’activitats esportives als nanos i joves, les xarxes informàtiques, l’extraordinària oferta televisiva, un deixatament dels pares d’avui dia vers l’excursionisme per tots els factors citats, on encara es podria incloure la crisi de l’Església i la proposta que feia vers aquest món, etc., ha fet que a l’excursionisme li costi renovar-se i expandir-se.

 

 

 

Cal apostar de forma decidida pel seu manteniment. Crec que el mon excursionista s’ha d’obrir a totes les activitats que impulsen el gaudi, us i coneixement de l’entorn natural. Que ha de sumar de forma humil i senzilla a tothom. Des del més marxaire de xiruca o vamba esportiva fins a tots aquells que fan senderisme; alpinisme; esquí o esquí de travessa; raquetes; escalada, escalada indoor, alpina o en glaç, bicicleta de muntanya, etc.

L’excursionisme es basa a participar de l’amor a la natura. Ha de tornar als orígens. Ha d’acceptar des d’aquells que creuen que si no pugen a cims no han fet res o que caminar és un mínim d’hores, fins al món de la competició més extrema –sé que a molts romàntics de l’excursionisme d’ahir això no ens fa gaire el pes–, fins a fer des del món dels infants, gent gran i jovent prou dispers un planter de nous acòlits.

Cal ser optimistes, a França, Alemanya, els EUA o Austràlia l’excursionisme té una salut de ferro. Ho han aconseguit obrint-se a tothom, a tothom sense excepció. Des del món dels participants més ampli fins a administracions, comarques i ajuntaments. També veient la importància social i econòmica mes diversa que genera, si s’accepta que és també –altre cop ho sento pels puristes més recalcitrants– una activitat turística. I, com a tal, una font d’ingressos i desenvolupament.

L’excursionisme ha de trucar a portes, des de la Generalitat fins a TV3, des dels partits catalans que pensen en clau nacional fins als educadors. Des dels ajuntaments fins a comarques i centres d’estudi, des de potenciar esplais fins a fer-se visible i present a tot arreu. L’excursionisme va triomfar per tocar el cor i la fibra de la gent, ara, altre cop, en plena crisi, és una gran oportunitat per redescobrir la natura per a molta gent desencisada d’uns cants de sirena consumistes que són pa per avui i misèria per demà, i per avui. [Josep M. Solé i Sabaté; Avui, 21 de gener de 2011, p. 27]

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
10 de febrer de 2011
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat