L’adopció de la tecnologia elèctrica va ser decisiva per al desplegament urbà i l’avenç de les societats industrials. En concentrar la demanda d’electricitat per a enllumenat i tracció, a la primera etapa les ciutats en van ser protagonistes. Alhora, les aplicacions de l’electricitat com a força motriu industrial la convertiren en el pilar d’una nova onada industrialitzadora des de la darrera dècada del segle XIX. Per als centres urbans que comptaven amb una sòlida tradició fabril però no tenien fàcil accés als recursos fòssils, l’electrificació adquiria unes connotacions especialment alliberadores: aquest era el cas de la ciutat de Barcelona.
La capital catalana va conèixer molt aviat les oportunitats de la tecnologia elèctrica i, des de 1881, fou l’escenari d’alguns dels assajos d’electrificació pioners a escala mundial. No obstant això, l’impuls es va veure limitat per un seguit de factors, com ara la incertesa tecnològica, la mancança de capitals autòctons o la feblesa de la demanda local per enllumenat. Al final, la consolidació de la nova tecnologia va dependre sobretot de l’evolució positiva de la demanda industrial i de la transferència de capital i tecnologia estrangers. El 1935, a les portes de la guerra civil, el procés d’electrificació era lluny d’haver quedat completat, en particular a les llars, però la revolució elèctrica havia transformat ja del tot el transport urbà, la indústria i els sistemes d’enllumenat de la via pública. Paral•lelament, el dinamisme del mercat elèctric barceloní havia impulsat la creació d’un sistema regional de producció i transmissió de fluid elèctric que abastava tot Catalunya.
Programat per confluir amb el centenari de la creació de les dues empreses de referència en el sector i de l’inici dels treballs per l’aprofitament hidroelèctric dels rius pirinencs, el curs té per objecte presentar el paper de l’electrificació en el desenvolupament de Barcelona i actualitzar-ne els coneixements mitjançant la labor de recerca d’un conjunt d’especialistes en els camps de l’enginyeria, la història econòmica i social, la geografia i l’urbanisme.
