La primera remesa de mapes municipals de Catalunya ha estat enllestida de fa poc. L'efemèride ha estat solemnitzada amb la celebració d'una sessió protocol·lària de lliurament d'aquests documents a les alcaldesses i alcaldes dels municipis que ja el tenen enllestit. L'acte va tenir lloc al Palau Centelles de Barcelona, seu del Consell de Garanties Estatutàries, el proppassat dia 13 de desembre. Sota la presidència del Sr. Carles Bassaganya, director general d'Administració Local del Departament de Governació i Administracions Públiques (DGAP), qui va explicar el procés institucional de formació del Mapa Municipal, també va intervenir-hi el Sr. Jaume Miranda, director de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), per passar revista a la vessant tècnica del projecte, i el Sr. Jesús Burgueño, professor de la Universitat de Lleida, per a recordar la transcendència de les delimitacions municipals en la història del país.

La revisió i la fixació precisa dels termenals municipals és una operació que s'havia fet indefugible i inajornable per tal de poder-los afegir als mapes topogràfics a escales superiors a 1:25 000. La precisió de les mesures disponibles de posicionament de les fites, efectuades fa un segle, no ho fan possible. I, per acabar-ho d'adobar, sovintegen els desacords, més o menys importants, en el traçat de límits que, si més no teòricament, haurien de coincidir. És per això que l'any 2005

es van iniciar els treballs d'actualització mitjançant acord de la DGAP i l'ICC, refermat pel decret 244/2007 de delimitació municipal. En completar-se els treballs endegats, Catalunya comptarà amb 947 mapes municipals, és a dir, un document per a cada terme en el qual es fixarà i precisarà el seu perímetre en suport digital i a escala 1:5 000.

El termini del projecte és necessàriament llarg a causa de la diversitat d'operacions que cal fer i a la cura i l'alta precisió requerida tothora. Així, després del replantejament de les actes de termenament establertes durant el primer terç del segle XX, cal que sengles comissions dels municipis confrontants d'un termenal, acompanyats pels tècnics i els testimonis pertinents, efectuïn el reconeixement de les fites comunes sobre el terreny. Com prou bé va il·lustrar un dels ponents, cal notar que els 2.822 segments de termenal existents a Catalunya, amb una llargada total d'uns 14.000 km, fan, alt per alt, la distància de Barcelona a Pequín. Tot això, afegit a les aprovacions reglamentàries de les actes de reconeixement pels ajuntaments i per la Comissió de Delimitació Municipal de Catalunya, ultra la redacció de la memòria dels treballs topogràfics per part de l'ICC, a fi i efecte d'encaixar perfectament cada termenal en el Mapa Nacional de Catalunya a escala 1:5 000, palesa la magnitud de la comesa.

[Pau Alegre]