|
La sessió de la conferència corresponent al mes de novembre del Segon Curs del LXXV Aniversari es va encetar amb el lliurament del 7è Premi Joan Palau Vera per a treballs de recerca d'estudiants de batxillerat, el qual ha recaigut en Martí Burcet pel treball titulat “Els camins de Vilanova a Montserrat, a peu”. El professor Enric Mendizàbal, exvicepresident de la SCG, l'hi va fer a mans entre els aplaudiments de la nombrosa concurrència que omplia la sala Carles Pi i Sunyer de l’IEC el dia 25 del mes de novembre esmentat.
Acte seguit, el professor Mendizàbal s’investí en el paper de presentador del conferenciant convidat, el professor David Pavon de la Universitat de Girona, a qui va caracteritzar com a especialista contumaç i altament qualificat de la geohistòria de l’aigua a les comarques gironines. Amb tots els detalls i compliments que feien al cas, va remarcar la importància i l’interès de la tesi doctoral del conferenciant, presentada fa tres anys, la qual versava sobre la temàtica anunciada per a la dissertació. El presentador, concelebrant d’excepció en aquell acte iniciàtic a l’Acadèmia, va emfasitzar sobre l’esplendidesa de l’aportació del professor Pavón, sense oblidar que ha estat publicada de fa poc per l’Institut d’Estudis Empordanesos en dos revinguts volums. Confiem que ben aviat puguem afegir la ressenya d’aquesta obra a la secció dels Llibres dels Socis i de les Sòcies d’aquest Obrador Obert.
Enllestits els prolegòmens, David Pavón va prendre la paraula per a descabdellar el tema Gran obra hidràulica i territori a les conques de la Muga i del Fluvià: dels projectes a les realitzacions (1850-1980). En efecte, tal com havia pronosticat el presentador, la dissertació va constituir un model d’exposició sòlida i convincent de totes les iniciatives i les realitzacions efectives dels aprofitaments hidràulics dels dos rius empordanesos amb l’afegit indefugible del Ter. Durant el transcurs de la conferència es va posar de relleu el resseguit gairebé exhaustiu de la documentació generada per aquestes actuacions territorials.
Després d’introduir els trets més generals de les conques dels dos rius, el conferenciant va passar a traçar la seva geohistòria repartida en tres etapes ben diferenciades: des de mitjans del segle dinou fins a 1900, des d’aquesta data fins a 1950 i d’aquí fins a 1980. Si les dues
Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Alegre Nadal, Pau (2010): "Gran obra hidràulica i territori a la Muga i el Fluvià. Ressenya de la conferència de David Pavón a la Societat Catalana de Geografia, SCG (25 de novembre de 2010)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S98071.htm |
|
|
|
primeres van ser les dels projectes d’embassaments i canals fracassats, la tercera va donar lloc, finalment, a les realitzacions. Durant el primer període van prevaldre els projectes adreçats a la irrigació de sectors força extensos, promoguts sempre pels grans propietaris de la comarca. Però tot i comptar amb factors tan positius com els que a l’altra banda de Catalunya van impulsar i materialitzar el Canal d’Urgell, els canals projectats per a l’Empordà van restar sobre el paper. La iniciativa de l’administració pública va ser el motor dels projectes endegats durant el segon període, rere l’aprovació del Plan General de Obras Hidráulicas estatal de 1902, i que tampoc no van prosperar.
De fet, el segon període descrit es va cloure amb l’aprovació del Pla d’Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya de 1935, el qual contemplava per primera vegada l’aprofitament integral de les dues conques –i no només la del Fluvià– , així com el transvasament del Ter cap a Barcelona. La tercera etapa, la de les realitzacions efectives, va ser mediatitzada per aquesta infraestructura hidràulica clau per a l’articulació del territori català contemporani. Per raons polítiques òbvies –la promoció de l’obra continuava a mans de l’administració–, l’aprofitament de les dues conques empordaneses ja no podia esperar més. En aquest context, el conferenciant va recordar les vicissituds de l’abandonament dels projectes
|
|
sobre el Fluvià i el desplaçament de l’atenció vers la Muga amb la construcció i posada en servei del pantà de Boadella (1959-1969), un fet que subvertia totes les expectatives acumulades durant cent anys. En resum, una excel·lent lliçó de geohistòria de l’aigua que va fer bones les expectatives que s’hi havia dipositat. [Pau Alegre, 26 de novembre de 2010]
|
La fotografia del lliurament del Premi Palau Vera és d'E. Bertran (SCG);
la del conferenciant presentat per E. Mendizàbal és de P. Alegre (SCG). |
|
