La toponímia sovint ens dóna definicions territorials contundents, inapel·lables i d’una expressió sintètica immillorable. Un exemple és el Conflent. Cap millor definició d’aquesta comarca nord-catalana que l’apressada confluència d’aigües a la Tet, procedents de l’enèrgica capçalera pirinenca: Roc de Madres, 2.469 m; Puig Peric, 2.810 m; Bastiments, 2.881 m; Canigó, 2.784 m... Aquesta estructura confluent de valls explica part de la història de la comarca i en particular de la seva capital històrica, Vilafranca de Conflent, estratègicament situada al congost que és lloc de pas obligat entre la plana del Rosselló i l’enlairada Cerdanya. Vilafranca i la comarca del Conflent van ser objecte de la sortida realitzada per la Societat Catalana de Geografia el 12 de juny de 2010.

La jornada s’inicià (després d’haver fet nit a Prada) amb una visita al poble de Rià i a les ruïnes del seu castell, tot seguint les explicacions d’Enric Balaguer, president de l’associació cultural Casal de Rià. Si Vilafranca és la cara visible de l’estratègia constructora de Vauban, Rià n’és l’amagada creu, atès que l’enginyer militar ordenà l’aterrament de les fortificacions properes que podien rebaixar la primacia de la vila fortificada i possibilitar-ne un hipotètic setge. Calia en tot cas deixar clar qui era el nou amo d’aquestes terres després del Tractat dels Pirineus (1659) i anorrear tota resistència a l’annexió a França.

El municipi de Rià i Sirac (units el 1822; actualment 1.175 hab.) fou un important centre siderúrgic –i per tant obrer– on es treballava el ferro de la comarca, que fins els anys 50 hi feia cap, en part mercès al Tren Groc.

Explicacions d’Enric Balaguer al castell de Rià, un indret que aplega diversos símbols identitaris. A l’altra banda de la vall, el poble de Sirac. Al fons el Canigó.

Pàg. 1 de 4  seguir >>>