<<< retrocedir  La darrera intervenció de la sessió de tarda del dia 19, menada i ordenada pel professor Francesc Nadal, va anar a càrrec del professor Luis Urteaga, (Universitat de Barcelona), qui va parlar sobre la “Planimetría parcelaria municipal del Pla de Barcelona (1845-1871)”. La seva intervenció va servir per a conèixer els aixecaments planimètrics parcel·laris, a escales compreses entre 1:250 i 1:5 000, dels termes municipals de l’àmbit geogràfic de referència. Tot i la seva realització esparsa, tant en el temps com en autoria, no són pas documents excepcionals i singulars, sinó que tots ells van servir per a avaluar la riquesa territorial dels termes i fixar-ne la contribució d’acord amb la nova planta fiscal decretada el 1845. Val a dir que, d’antuvi, el funcionament de la contribució territorial imposada pel nou ministeri d’Hisenda no va preveure cap mena de comprovació cartogràfica de les quotes, però es va admetre a partir de 1849, arran de la presentació de greuges pels pobles i particulars. Amb la creació de la Comissió d’Estadística Provincial, amb la finalitat d’efectuar les comprovacions pertinents, també es va procedir a l’aixecament de plànols parcel·laris de la propietat rústica.

Barcelona suposava, ella sola, un quart de la contribució territorial provincial i, com és de suposar, va suscitar un gran nombre de reclamacions. El Pla Geomètric del terme de Barcelona de Joan Soler i Mestres a 1:5 000 (1851) en va procurar la base de comprovació i també va esdevenir un veritable model d’aixecaments per a altres pobles. A Sant Martí de Provençals va passar tres quarts del mateix. Les revisions de l’amillarament local (1853) i la pressió de l’expansió urbana de Barcelona van provocar l’augment de la contribució territorial del terme, la qual cosa va provocar la protesta immediata dels propietaris bo i al·legant la sobrevaloració del terme. El plànol parcel·lari de comprovació va ser efectuat immediatament per Llorenç Pressas, i encara se’n faria un altre cap a 1870 pel prolífic agrimensor Pedro Moreno Ramírez per iniciativa de l’ajuntament de Sant Martí a 1:1 250 en seixanta fulls. Finalment, el professor Urteaga també va donar notícia dels parcel·laris de Santa Creu d’Olorda, de Vallvidrera i d’Horta.

La Jornada del dia 20 es va obrir amb una taula rodona sobre el tema: “Fons cartogràfics de Barcelona: localització, gestió i usos”. Va comptar amb les intervencions de la Sra. Ma. Carme Montaner (Cartoteca de Catalunya, ICC), del Sr. Francisco Segovia (Centro de Historia y Cultura Militar), i del Sr. Xavier Tarraubella (AHCB) moderats pel Sr. Ramon Grau (AHCB).

A manera de qüestionari, el desenvolupament de la taula rodona es va ordenar d’acord amb les preguntes referides a les temàtiques següents: els fons on són i com els tenim; la problemàtica de la gestió documental; i els usos de la documentació. El temps disponible no va donar per gaire més que per a respondre a la primera qüestió. Segovia es va referir al que queda de documentació cartogràfica militar a Barcelona, després de molts anys d’incúria en la seva conservació, i als treballs actuals d’aplegament, restauració i catalogació. Montaner va insistir en la joventut de l’ICC i de la Cartoteca de Catalunya, per bé que el llegat de la Diputació de Barcelona i el del servei regional de carreteres del MOPU van fornir un fons molt important de cartografia històrica barcelonina. Tarraubella va passar llista dels fons municipals repartits en diversos arxius de la casa: Històric de la Ciutat, Administratiu i els dels districtes. Tots tres van coincidir en la necessitat de posar els catàlegs a disposició dels usuaris a través d’Internet, així com d’una selecció prou àmplia de peces digitalitzades convenientment.

La conferència del professor Salvador Tarragó (ETSECCP, Universitat Politècnica de Catalunya), coautor del celebrat Atlas de Barcelona, va versar sobre dues figures cabdals en la producció cartogràfica barcelonina de la segona meitat del segle XIX. Amb el títol “Els aixecaments topogràfics del Pla de Barcelona: Cerdà i Garcia Fària”, Tarragó es va estendre llargament sobre la correspondència entre escales de representació i continguts del mapa en la producció dels enginyers de camins, canals i ports Ildefons Cerdà i Pere Garcia Fària. L’exposició va constituir una lliçó excel·lent sobre generalització cartogràfica i va venir molt a tomb per a descriure sumàriament els plànols topogràfics recuperats a l’arxiu Cerdà i per a repassar, potser més sumàriament, la cartografia del Pla de Clavegueres i Sanejament de Garcia Fària. En el darrer cas, es va abonar en assenyalar les diferències que presenta en relació amb la topografia aixecada per Garriga i Roca, el qual va ser, precisament, el protagonista de la conferència que va tancar la sessió matinal del dia 20.  seguir >>>

Pàg. 4 de 5

Fragment del "Plano detallado de la urbanización de Barcelona y de su alcantarillado" (1891) de Pere GARCIA i FÀRIA litografiat a quatre colors.