Sessió inaugural a la Societat Catalana de Geografia [25 de novembre de 1935]

Intervenció dels senyors Pau Vila i Puig i Cadafalch

Dilluns al vespre se celebrà a l’ex-Casa de Convalescència de l’Hospital de la Santa Creu la sessió inaugural de la Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

El senyor Pau Vila, com a president de la nova entitat, va dir que en la present sessió el seu parlament no passaria d’una conversa, i per a començar els treballs del curs seria bo donar un cop d’ull en tot el que s’havia fet a casa nostra sobre geografia, des dels temps que podrien anomenar-se pregeogràfics. Digué que les activitats d’aquest caràcter, en els segles de l’expansió catalana medieval, esperonades pels mercaders, es reduïen a la cartografia. Apartada Catalunya dels corrents atlàntics, es tanca en un esmortiment en els seus coneixements geogràfics. D’ací, doncs, la dificultat de trobar manifestacions d’aquest caràcter fora les cròniques (Pujades), treballs literaris (Despuig i Manescal) i història natural (Gil).

El treball aferrissat dels catalans creà una riquesa, la qual malgrat els contratemps i les desatencions governamentals espanyoles, covaren un neguit mercantil, orientat cap a Amèrica. L’anada dels caputxins catalans a la Guaiana (1681), la renaixença naval i l’empenta mercantil esperonaren les manifestacions geogràfiques en el sentit pràctic, que es manifestà en la confecció dels mapes de l’Aparici i del comte de Darnius. Després de la guerra de Successió disminuïren les activitats catalanes, a conseqüència de la imposició felipista, fins que una nova empenta industrial i agrícola tornaren a reclamar el comerç amb Amèrica (1756-1778).

A primers del segle passat no es parà esment en l’evolució que observaren a fora, la geografia i la cartografia. S’ha de remarcar que si a casa nostra es féu quelcom sobre geografia fou gràcies als nostres exiliats, els quals, en tornar ací, reprengueren llurs activitats interrompudes. Cal esmentar Pascual Madoz, Llobet i Vall-llosera, Bertran i Soler.

Més endavant, a l’època del romanticisme, Piferrer, Parcerisa, Pi i Margall i Víctor Balaguer foren els impulsors de l’excursionisme, que l’any 1876 començà a organitzar-se amb caràcter científic. L’esperit d’observació i investigació dels excursionistes primerencs començà a donar els seus fruits en geografia. Cal recordar els noms de Carreras Candi, Rocafort, Vidal, Font i Sagué, Gomis, Santaló, Casades i altres han publicat treballs sobre el Vallès, la determinació de les comarques naturals i històriques, la col•lecció de monografies de Catalunya, la geografia de Catalunya, etc.

La Dictadura, en desfer les nostres institucions de cultura, féu que la geografia prengués tònica europea.

Acabà el senyor Vila dient que avui els estudis geogràfics a la nostra terra estan al nivell dels de fora.

Adreçà algunes paraules de regraciament al senyor Puig i Cadafalch, dient que, gràcies l’Institut d’Estudis Catalans, que ell representava, havia estat viable la creació de la Societat Catalana de Geografia.

Afegí que si tothom treballava amb entusiasme, aquest seria un moment històric a la nostra terra.

Va ésser molt aplaudit.

El senyor Puig i Cadafalch va cloure l’acte dient que li plaïa moltíssim la creació de la nova filial de l’Institut. Acabà expressant el desig que les sales de l’entitat fossin el lloc on es reunissin els nostres homes de ciència per donar-se les mans fraternalment a profit de la Cultura general de Catalunya.

També va ésser aplaudit.

Acabat l’acte, fou anunciat que la primera sessió de treball de l’entitat tindria lloc el dia 9 del mes vinent.

[Article sense signatura aparegut a La Publicitat el 27 de novembre de 1935]

Ahir al vespre se celebrà la sessió inaugural de les tasques de la novella Societat Catalana de Geografia, entitat filial de l’Institut d’Estudis Catalans. L’acte tingué lloc a les set del vespre, a l’ex-Casa de Convalescència de l’antic Hospital de la Santa Creu, el qual, com hom recordarà s’habilità per a instal·lar-hi la Biblioteca de Catalunya i totes les altres dependències de l’Institut.

Presidí l’acte el senyor Josep Puig i Cadafalch, president de l’Institut d’Estudis Catalans, el qual portava, a més, la representació del senyor Duran i Ventosa. Tenia a la seva dreta els senyors Pere Coromines, Eduard Fontserè i Pere Blasi. A l’esquerra, els senyors Pau Vila, Manuel Folguera i Duran, i Josep Iglésies. Entre la nombrosa concurrència que hi assistí veièrem els senyors d’Alòs-Moner, Serra-Ràfols, Serra Húnter, Bofill i Pitxot, Parunella, Casades i Gramatxes, Gallard, Iduarte, Bataller, etc.

Obert l’acte, el senyor Pau Vila, president de la Societat Catalana de Geografia, féu una exposició de tot allò que en geografia s’ha fet a la nostra terra fins ara. Començà estenent-se sobre les manifestacions geogràfiques del període medieval de Catalunya, i de l’època de l’edat mitjana. Veiem que durant els segles XVI i XVII es troben a Catalunya algunes manifestacions que són un altre inici de l’activitat geogràfica d’aquells temps reculats. Esmenta els treballs de Pujades, Despuig i Manescal, i Pere Gil. També Francesc Compte, amb plànol existent a la Biblioteca Nacional de Madrid que fa referència a les ciutats del Rosselló i la Cerdanya. En ple segle XVII pot veure’s que el neguit geogràfic de la nostra terra pren estat oficial amb l’ajut que li atorga la Generalitat de Catalunya abonant la publicació d’un mapa a Anvers. Parlà del mapa fet per Josep Aparici, la descripció del qual resta, encara, inèdita. Parlà també d’uns documents trobats a l’Arxiu de l’Audiència, que hi fan re... [Al diari hi deu faltar una línia de text (nota del transcriptor)] saber a Madrid la seva publicació, elogiant-lo.

Per ordre de Madrid un coronel inspeccionà i reconegué que estava ben construït. D’aquesta manera, doncs, es va poder concedir el privilegi reial necessari. En aquest mapa hi ha un cens de tots els pobles catalans, amb comentaris curiosos. I així acaben les activitats d’ordre geogràfic d’aquella època que no es reprodueixen fins més tard. S’estengué en aquell aspecte fins els nostres dies, i esmentà àmpliament la tasca que l’excursionisme català ha produït en matèria geogràfica que ha donat noves empentes i molt ha contribuït a donar forma a la nostra geografia.

Les activitats geogràfiques actuals del nostre país estan a la tònica dels estudis geogràfics de fora. Valia la pena, doncs, que ens acobléssim per tal d’estructurar el que ha d’ésser la geografia de Catalunya. A això ha vingut, precisament la Societat Catalana de Geografia. No vull acabar sense deixar de remarcar que si això ha esdevingut realitat ha estat gràcies a l’home que presideix aquest acte, el senyor Puig i Cadafalch que amb una persistència que l’honora no ha parat fins que ens ha convençut als díscols, i jo n’era un d’ells que ens apleguéssim. En la tasca que portarem a terme hem de sentir la responsabilitat perquè quan lliurem un treball nostre estarem segurs que farà quedar bé Catalunya davant el món. Aquesta ha d’ésser la nostra missió i la nostra ambició.

Parlà després el senyor Puig i Cadafalch. Què puc dir jo en aquest acte -digué- si sóc extern als vostres estudis? Ha parlat el senyor Vila de la nostra persistència a convèncer que calia crear aquesta societat i jo us dic que si algun encoratjament hi ha hagut no és degut a cap altra cosa que a aquell afany que se sent quan hom nota un buit en la gran obra que porta a terme l’Institut d’Estudis Catalans i molt més encara, quan hom veu uns homes competents i ben orientats per a poder portar a terme aquella tasca. Feia molts anys que notàvem la manca d’una Societat Catalana de Geografia. I és que malgrat sigui aquesta activitat científica externa als nostres estudis, sabeu que aquests

estan força íntimament lligats amb la geografia. L’Institut d’Estudis Catalans s’ha preocupat en gran manera de promoure els estudis geogràfics. Recordo encara aquella reunió tinguda en la qual el malaguanyat Francesc Martorell i jo presentàrem una moció interessant, la creació d’una entitat d’aquest caire. No cal dir com aquella iniciativa fou unànimement aprovada amb el doble propòsit de fundar-la i estimular que s’hi redossessin tots els homes estudiosos lligats amb aquesta classe d’estudis.

Recordà la tasca que en sentit geogràfic produí la gloriosa Mancomunitat de Catalunya. Cal continuar aquest exemple per tal de contribuir a fomentar i eixamplar l’àrea cultural i científica del nostre país. Aquesta ha d’ésser la missió principal del governant. Comprendreu, així, l’emoció que per força ha de produir-nos un acte com el present que tant i tant somiàvem. I no és encara, ací, on volem anar. Desitgem acoblar els estudiosos de cada matèria per tal que s’acullin al redós de l’Institut. I sempre és un gran bé sobretot poder establir contacte i donar-nos les mans amb aquells altres homes dels quals les lluites polítiques ens n’aparten. Així i només així farem una tasca profitosa per al país. Aquest és el desig de l’Institut i també de la Generalitat de Catalunya. Talment com hauria manifestat l’honorable conseller de Cultura, senyor Duran i Ventosa, si hagués pogut venir, com era el seu desig, en aquest acte. Continuem, doncs, tots, aquesta tasca gloriosa que l’Institut va iniciar ja fa una bona pila d’anys, que serà per a la Catalunya futura un fonament sòlid, una ferma realitat.

Una llarga ovació tancà les paraules del senyor Puig i Cadafalch. Tot seguit va cloure’s l’acte.

[Notícia transcrita de La Veu de Catalunya, de 26 de novembre de 1935, p. 10-11]