La Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT) no ha faltat pas a la cita per a presentar l’Anuari Territorial de Catalunya (ATC). Tanmateix, la d’enguany ha tingut uns trets especials, diferents, innovadors. En efecte, la nombrosa concurrència a la convocatòria del 17 de desembre als locals de l’IEC va ser informada de la constitució de “Territori. Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya”, nom sota el qual, d’ara i endavant, s’encabirà l’ATC de conjunt amb la llista territori blogosfera, la xarxa social temàtica implantada el 1999, i el portal territori.scot.cat per a divulgar el fons de documentació acumulat per l’ATC d’ençà la seva creació l’any 2003. Així mateix, és prevista la difusió d’un butlletí electrònic mensual per a donar a conèixer els afegits del web esmentat i de la resta d’activitats de Territori. Com he insinuat abans, aquesta nova configuració sota l’ègida de l’SCOT no eliminarà pas la publicació de l’ATC en el seu format tradicional. És previst tenir al carrer l’edició corresponent a 2008/09 durant la primavera de 2010.

Amb tot això, l’Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya (Territori) vol ser un instrument rigorós de divulgació i recerca dels processos que deixen petja en el territori català per mitjà de l’anàlisi dels plans i projectes que defineixen el futur del territori i el debat públic sobre el model territorial. En el decurs de l’enumeració i detall dels projectes de Territori, la presidenta de l’SCOT, Dra. Margarita Castañer, va emfasitzar el desplaçament del centre d’atenció des de la publicació en paper a la digital amb la finalitat d’assegurar una comunicació continuada via web, sense el decalatge de gairebé un any que pateix l’ATC. D’altra banda, Castanyer mateix amb Néstor Cabañas, qui va presentar el nou web del fons documental de l’ATC, van insistir en el plantejament de Territori com una eina de debat i diàleg, bo i defugint expressament el conflicte.

La segona part de l’acte va ser protagonitzada pel Dr. Oriol Nel·lo, secretari de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya i professor de geografia i ordenació del territori a la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb l’amenitat i precisió que el caracteritza, va repassar els principals reptes actuals que planteja la planificació territorial de Catalunya en el procés iniciat, pràcticament i efectiva, en el tombant dels anys setanta als vuitanta del segle passat. Trenta anys després, el cicle planificador ha estat completat en allò d’essencial: l’any 2010 no hi haurà cap municipi sense planejament a un nivell mínim de normes complementàries i, alhora, serà culminat el desplegament del Pla Director Territorial de Catalunya de 1995 amb el seu seguici de plans i programes sectorials, temàtics i de detall (barris, urbanitzacions, etc.).

Però, amb crisi i tot, el territori no para de modificar-se i cal també adequar-li els instruments de planejament oportuns. Aquest repte més general va ser esmicolat per Nel·lo en molts altres que, com a bon

ensenyant, va agrupar en diverses categories, concretament en quatre: els reptes del planejament territorial, els del planejament urbanístic, els dels criteris per a un nou concepte de ciutat i els de la informació geogràfica. No tenim prou espai per a repassar-los tots. Voldria destacar, per la insistència que el conferenciant va posar en la seva presentació i per la seva transcendència innegable, els següents: completar les figures polítiques, no només administratives, per a endegar el planejament; promocionar efectivament, de cara a la represa econòmica, la reserva de sòl imprescindible per a habitatge protegit en àrees residencials estratègiques; impulsar les àrees d’activitat econòmica en consorcis de polígons industrials supracomarcals, i fer un seguiment incansable de les noves tecnologies de la informació geogràfica. De ben segur que l’Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya (Territori) serà d’ajut inestimable per a definir i decantar de la millor manera els reptes suggerits pel Dr. Nel·lo en la seva dissertació.
[Pau Alegre, 18 de desembre de 2009]