Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

La sala Pi i Sunyer de l'Institut d'Estudis Catalans va acollir el passat 3 de novembre la presentació de la Guia per a la redacció d'una memòria social, publicació editada pel Col·legi de Geògrafs a Catalunya i per l'Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya, amb el suport de la Secretaria d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya. L'acte, organitzat conjuntament per la Societat Catalana de Geografia, la Delegació del Col·legi de Geògrafs a Catalunya i l'Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya, va estar presidit per Francesc Nadal, president de la Societat Catalana de Geografia i va comptar amb la participació d' Antoni F. Tulla, president de la Delegació del Col·legi de Geògrafs a Catalunya, de Mariàngels Trèmols, membre de l'Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya i coordinadora del grup de treball que va redactar la Guia objecte de presentació, i de Carme Trilla, secretària d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

En Francesc Nadal va obrir l'acte felicitant-se per estar presidint una nova col·laboració amb el Col·legi de Geògrafs i l'Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya (AGPC) i pel fet d'estar presentant un document que aborda un tema de força rellevància com és l'habitatge social. A continuació, Antoni F. Tulla va agraïr, en nom propi i de la presidenta de l'AGPC, Isabel Clos, que la Societat Catalana de Geografia acollís aquest acte, una mostra més de la col·laboració cordial entre les diferents entitats que apleguen les persones que es mouen a l'entorn de temes geogràfics. Va remarcar que la Guia és una iniciativa per dotar els professionals de la Geografia d'eines que els ajudin a desenvolupar millor la seva feina i que representa una nova acció que el Col·legi de Geògrafs/AGPC tira endavant per apropar els nous instruments normatius que sorgeixen a Catalunya.

A continuació, Mariàngels Trèmols va explicar la gènesi de la Guia, que va néixer d'un Grup de Treball que es va formar en el si del Col·legi de Geògrafs/AGPC i que va desenvolupar la seva feina durant el 2008. Com a coordinadora del Grup, va voler agrair a tots els seus integrants, en nom propi i del Col·legi/AGPC, la seva dedicació i els va felicitar pel resultat obtingut, una guia metodològica que fixa els punts bàsics que ha de contenir una Memòria social i que ha de permetre adaptar-se a totes les casuístiques derivades de la diversitat territorial: diferents escales, diferents tipologies de municipis, diferents problemàtiques en temes d'habitatge...

 

 

A banda d'explicar els apartats principals que estructuren les Memòries socials, Mariàngels Trèmols va voler destacar la importància d'aquest document, que forma part del planejament urbanístic des del desplegament de la Llei d'Urbanisme de 2004, i l'adequació del perfil de geògraf per a participar en la seva redacció. Per formació, per curiositat, per capacitat d'anàlisi de conjunt... –va dir-, els geògrafs són probablement el col·lectiu professional més adequat per encarar els treballs que es necessiten per fer una bona Memòria social: anàlisi de la població i de les necessitats d'habitatge (amb dades tant quantitatives com qualitatives); avaluació de les possibilitats reals d'accés a l'habitatge de tots els col·lectius de població; determinació de les necessitats de sòl per a diferents tipologies d'habitatge i d'equipaments, prenent decisions que evitin la segregació social i afavoreixin la integració de tots els grups socials. Mariàngels Trèmols va reivindicar també la necessitat de fer treball de camp, de "trepitjar el territori", per poder contextualitzar les dades de les estadístiques i fer una bona diagnosi dels problemes que cal abordar.

La secretària d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Carme Trilla, va remarcar en els seus agraïments la seva condició d'economista i els necessaris interessos compartits entre economistes, geògrafs i arquitectes en temes de població, habitatge i urbanisme. Va centrar la seva exposició en la relació necessària entre el document de la Memòria social, derivat de la Llei d'Urbanisme de 2004, i els Plans locals d'habitatge, documents derivats de la Llei del Dret a l'Habitatge de 2007.

En primer lloc va destacar que, ja en la seva concepció, la Memòria social s'aparta de les xifres absolutes d'habitatges necessaris, posa sobre la taula una qüestió nova per a l'urbanisme com és la quantificació d'habitatges socials necessaris, i porta cap a una qüestió que és també una novetat: l'anàlisi del cost d'accés a l'habitatge. Amb l'aprovació l'any 2007 de la Llei del Dret a l'habitatge s'introdueix la figura del Pla local d'habitatge, que és l'altra cara de la moneda de la Memòria social. Ambdós documents han de ser coherents i han de servir per respondre a totes les demandes socials d'habitatge que es

 

 

deriven d'una anàlisi profunda de la realitat. En segon lloc va expressar que, com a conseqüència del desplegament de la Llei del Dret a l'habitatge, al document de la Memòria social se li ha de demanar que no es fixi només en els nous creixements urbans sinó que també ha d'analitzar les àrees ja construïdes, susceptibles de participar en la solidaritat urbana en la mesura en què disposin d'habitatges desocupats, de segona residència... que poden passar a engruixir els estocs d'habitatges protegits. En tercer lloc va mencionar el que està en aquests moments en la fase d'avantprojecte, que es pot considerar com "la Memòria social de les Memòries socials". El Pla ha de determinar quin ús es fa del parc actual d'habitatges disponibles i quina utilització es fa tant del sòl urbà consolidat com del sòl urbanitzable, tot des d'una perspectiva territorial supralocal. En resum, va concloure, la Memòria social, el Pla local d'habitatge i el Pla territorial sectorial d'Habitatge són tres instruments per reflexionar sobre l'habitatge i fer que el dret constitucional a tenir un habitatge digne sigui una realitat.

Finalment, Carme Trilla va felicitar la iniciativa d'elaboració de la Guia per a la redacció d'una memòria social perquè contribueix a la qualificació dels professionals que les redacten i va animar els seus promotors a fer altres documents similars i a treballar conjuntament.

L'acte va concloure amb unes paraules de Francesc Nadal agraint la seva presència als assistents i amb un breu torn de preguntes. [Isabel Clos]

 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Clos Costa, Isabel (2009): "Per a la redacció d'una memòria social : guia. Notícia de l'acte de presentació a la Societat Catalana de Geografia, SCG (3 de novembre de 2009)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S96961.htm


A la fotografia de P. Alegre figuren, d'esquerra a dreta: Mariàngels Trèmols, Carme Trilla, Francesc Nadal i Antoni F. Tulla.

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
12 de novembre de 2009
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat