A banda d'explicar els apartats principals que estructuren les Memòries socials, Mariàngels Trèmols va voler destacar la importància d'aquest document, que forma part del planejament urbanístic des del desplegament de la Llei d'Urbanisme de 2004, i l'adequació del perfil de geògraf per a participar en la seva redacció. Per formació, per curiositat, per capacitat d'anàlisi de conjunt... –va dir-, els geògrafs són probablement el col·lectiu professional més adequat per encarar els treballs que es necessiten per fer una bona Memòria social: anàlisi de la població i de les necessitats d'habitatge (amb dades tant quantitatives com qualitatives); avaluació de les possibilitats reals d'accés a l'habitatge de tots els col·lectius de població; determinació de les necessitats de sòl per a diferents tipologies d'habitatge i d'equipaments, prenent decisions que evitin la segregació social i afavoreixin la integració de tots els grups socials. Mariàngels Trèmols va reivindicar també la necessitat de fer treball de camp, de "trepitjar el territori", per poder contextualitzar les dades de les estadístiques i fer una bona diagnosi dels problemes que cal abordar.

La secretària d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Carme Trilla, va remarcar en els seus agraïments la seva condició d'economista i els necessaris interessos compartits entre economistes, geògrafs i arquitectes en temes de població, habitatge i urbanisme. Va centrar la seva exposició en la relació necessària entre el document de la Memòria social, derivat de la Llei d'Urbanisme de 2004, i els Plans locals d'habitatge, documents derivats de la Llei del Dret a l'Habitatge de 2007.

En primer lloc va destacar que, ja en la seva concepció, la Memòria social s'aparta de les xifres absolutes d'habitatges necessaris, posa sobre la taula una qüestió nova per a l'urbanisme com és la quantificació d'habitatges socials necessaris, i porta cap a una qüestió que és també una novetat: l'anàlisi del cost d'accés a l'habitatge. Amb l'aprovació l'any 2007 de la Llei del Dret a l'habitatge s'introdueix la figura del Pla local d'habitatge, que és l'altra cara de la moneda de la Memòria social. Ambdós documents han de ser coherents i han de servir per respondre a totes les demandes socials d'habitatge que es

deriven d'una anàlisi profunda de la realitat. En segon lloc va expressar que, com a conseqüència del desplegament de la Llei del Dret a l'habitatge, al document de la Memòria social se li ha de demanar que no es fixi només en els nous creixements urbans sinó que també ha d'analitzar les àrees ja construïdes, susceptibles de participar en la solidaritat urbana en la mesura en què disposin d'habitatges desocupats, de segona residència... que poden passar a engruixir els estocs d'habitatges protegits. En tercer lloc va mencionar el que està en aquests moments en la fase d'avantprojecte, que es pot considerar com "la Memòria social de les Memòries socials". El Pla ha de determinar quin ús es fa del parc actual d'habitatges disponibles i quina utilització es fa tant del sòl urbà consolidat com del sòl urbanitzable, tot des d'una perspectiva territorial supralocal. En resum, va concloure, la Memòria social, el Pla local d'habitatge i el Pla territorial sectorial d'Habitatge són tres instruments per reflexionar sobre l'habitatge i fer que el dret constitucional a tenir un habitatge digne sigui una realitat.

Finalment, Carme Trilla va felicitar la iniciativa d'elaboració de la Guia per a la redacció d'una memòria social perquè contribueix a la qualificació dels professionals que les redacten i va animar els seus promotors a fer altres documents similars i a treballar conjuntament.

L'acte va concloure amb unes paraules de Francesc Nadal agraint la seva presència als assistents i amb un breu torn de preguntes. [Isabel Clos]