Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

El passat 29 de setembre va tenir lloc la conferència inaugural del curs 2009-2010 de la Societat Catalana de Geografia (curs en què, juntament amb el 2010-2011, se celebren els 75 anys de la Societat) titulada Contra l’esperit utòpic: Cerdà i el cas de Barcelona, que va ser pronunciada per Ramon Grau.

Tal com va explicar el president de la SCG, Francesc Nadal, en la presentació del conferenciant, la vinculació de Grau amb la geografia ve donada pels seus disset anys de professor al Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona, així com per la seva condició de soci de la SCG. Tanmateix, ell es defineix com a historiador i és aquesta la tasca que desenvolupa actualment a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona. Va ser principalment des de la perspectiva de la història del pensament que Grau va abordar la qüestió de Cerdà i Barcelona, intentant refutar el que, al seu parer, massa vegades ha estat una visió errònia de l’enginyer català: la de Cerdà com un utòpic.

 

La conferència va estar estructurada en sis apartats en els quals es combinaren els comentaris sobre textos (del propi Cerdà o d’alguns dels autors que més l’influïren: Saint-Simon, Reynaud, Lévy) amb les explicacions d’imatges diverses (plànol de l’Eixample, alçades d’edificis, reparcel•lacions de les illes).

El primer dels apartats –Ildefons Cerdà 1815-1876– situà el canvi d’orientació professional de Cerdà en l’impacte que li van produir, en primer lloc, la visió de l’arribada del ferrocarril a la ciutat de Nimes el 1844 (que el portà a centrar el seu interès en l’adequació de la viabilitat interna de les ciutats) i posteriorment, el 1854, l’epidèmia del còlera a Barcelona, fet que tornà a transformar la seva prioritat d’estudi, centrant-la aquest cop en l’habitatge.

Una breu descripció de la Barcelona del moment –Barcelona 1854, el segon punt– dibuixà la situació de la ciutat: densitat molt elevada, estretor de carrers, sobreelevació dels edificis. A partir d’aquests   seguir >>>

 

 
 
El conegut retrat d'Ildefons Cerdà
per Ramon Martí Alzina (1878).

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
6 d'octubre de 2009
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat