Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

Mapa dels enllaços aeris oferts per la companyia SATA. Un joc d’escales per destacar la presència de les illes a l’Atlàntic nord.

 

 

<<< retrocedir  Algunes poblacions de Faial encara mostren les ferides del terratrèmol de 1998. Aquí hi trobem també l'erupció volcànica més recent, la del Capelinhos, que modificà el 1957 el contorn de l'illa. El vulcanòleg Haroun Tazieff i el geògraf Orlando Ribeiro van poder contemplar-la directament i descriure-la als seus treballs. Als peus del far parcialment sepultat pel nou volcà Capelinhos s'hi ha construït un centre d'interpretació, que visitàrem de la mà de la geògrafa Dra. Sandra Goulart. A la passejada per la ciutat d'Horta, guiats per Mário Leal, seguí un sopar al cèlebre Peter Cafè Sport, lloc de trobada de referència per als mariners que fan llargues travessies a vela.

 

Una nova travessia marítima, aquesta de poc més d'una hora, portà l'expedició des de Faial fins al port de Velas, a l'illa de São Jorge. La cooperativa lletera ens obrí les portes de la seva fàbrica de formatge amb denominació d'origen per copsar el procés d'elaboració d'un dels productes que més caracteritzen les Açores en els darrers decennis. Les vaques i els prats on pasturen formen part indestriable del paisatge actual, ple de diferents tonalitats de verd.

En aquesta illa de São Jorge contemplàrem una de les característiques geomorfològiques habituals de l'arxipèlag: els penya-segats, fajãs en portuguès, que cauen al mar des d'alçades considerables i deixen escasses planes a ran d'aigua. Des de la part alta s'hi instal·laren alguns cables per facilitar el transport de fusta i altres materials, mitjançant el sistema de la tirolina.

Una nova travessia marítima, amb el mateix vaixell però amb una mar tumultuosa, com la descriu el poeta açoreà Antero de Quental, provocà més d'un mareig, fins que tocàrem terra al port de São Roque a l'illa del Pico. Prop de la població de Madalena vam conèixer les vinyes cercades per la pedra negra, que les deslliura del vent i la sal i fixa la calor que filtra l'ennuvolament sovintejat. I a Lajes, l'antiga fàbrica on s'esquarteraven les balenes i se'n feia l'apreciat oli, avui convertida en museu dels baleners, que ensenya com era la vida d'aquells agosarats homes, que lluitaven cos a cos amb els grans cetacis.

En comptades ocasions es va poder contemplar complet l'imponent volcà Pico, la muntanya més alta del territori portuguès, amb 2351 m sobre el nivell del mar, ben sovint amagat per un bufanda de núvols. Només una petita part de l'expedició gosà enfilar-se fins als 1400 m per sentir-ne les palpitacions.

 

Novament un salt en avió i s'arribà a la cinquena de les illes visitades: la Terceira. Quedaran per a una altra ocasió les del grup occidental: Flores i Corvo.

A Praia da Vitória ens rebé el geògraf Dr. Hélio Meneses da Silva. Després d'un passeig comentat per la ciutat, la Câmara Municipal (ajuntament) ens obrí les seves portes. Al centre de l'illa un volcà va deixar un cova de grans dimensions: l'Algar do Carvão. Gràcies a les contribucions de la Unió Europea, ara és accessible al gran públic i en contemplàrem les principals sales.

L'1 de gener del 1980 un terratrèmol devastà la ciutat d'Angra do Heroísmo. Un 70% dels seus edificis en quedaren afectats. Amb l'empenta de la declaració per part de la UNESCO com a patrimoni de la humanitat, s'ha reconstruït completament. L'historiador Maduro Dias, artífex de la declaració des de les seves responsabilitats municipals, ens dedicà una tarda, en un recorregut a través de les diferents parts de la ciutat. Les seves explicacions clares, contundents i documentades contribuïren a aportar llum sobre la posició de les Açores en la nostra civilització. Amb aquest trepidant ritme del viatge, la setmana s'escolà ràpidament. Per aire, mar i terra fórem conduïts per les illes i entre elles, gràcies a la perícia dels conductors i pilots. Gairebé sense adonar-nos, ens trobàrem davant del moment emocionant del comiat del professor João Carlos Garcia a l'aeroport de Lisboa, després del vol des de Terceira a bord d'un avió batejat com a "Autonomia".

Rafael Giménez Capdevila
Barcelona, 13 d’abril del 2009

 

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
6 d'octubre de 2009
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat