Més amunt de la font del Teix el panorama s'esbatana des del Montsant fins a la Mediterrània per sobre el passadís del Burgar. Foto P. Alegre.

<<< retrocedir  No fou possible, doncs, finalitzar l’itinerari previst i tornàrem a Cardó pel camí de Cosp. Sí vam tenir ocasió, però, de visitar l’ermita més emblemàtica, la de la Columna o de Sant Simeó Estilita que aprofita i corona bellament una agulla calcària. Malgrat els contratemps patits a la sortida (feliçment superats) la part realitzada de l’itinerari ens permeté copsar el gran interès històric i natural de la serra de Cardó. Les terres meridionals de Catalunya ofereixen sorpreses magnífiques a

qui les vol veure. Un exemple que podria estar ple de significació i simbolisme el trobem al magnífic Pi de les Quatre Branques, situat prop de l’ermita de la Columna tot pujant pel camí del barranc homònim. Potser aquest pi de la Catalunya Nova podria prendre el relleu al defallit Pi de les Tres Branques del Berguedà? És clar que llavors caldria acceptar l’ampliació de la nòmina dels tres països catalans amb –per exemple– la Catalunya del Nord!

Cloem la crònica amb una enèrgica reivindicació. Al marge de la possible recuperació de la funció balneària per la iniciativa privada, cal també una decidida actuació del poder públic per a preservar, valorar i recuperar els elements naturals i

construïts de la serra de Cardó. Per això és urgent i prioritari que l’aigua (ara per ara sense ús conegut) torni a senyorejar la vall de Cardó: que les fonts ragin i que revisqui la cascada del cingle. Si parlem d’un cabal ecològic també caldria acceptar el manteniment d’una dotació mínima i suficient a les fonts com a patrimoni col·lectiu, unes fonts que ara són seques, en bona part per la cobdícia de l’empresa explotadora. La recuperació d’aquest element bàsic vivificador és particularment sensible i necessària en aquells paisatges culturals que –com la vall de Cardó- esdevenen força incomprensibles si se’ls manlleva el factor clau que històricament els havia donat tot el seu sentit, l’aigua.

[Jesús Burgueño]

Tot fent un darrer descans a Rasquera vam tenir l’agradable sorpresa de topar amb Josep Iglésies (1902-1986), president de la Societat Catalana de Geografia en els anys més difícils del franquisme. De ben segur n’estaria satisfet de comprovar que la Societat que ell contribuí a fundar l’any 1935 continua fidel al compromís d’estudiar el país, sense perdre un cert esperit excursionista i sense menystenir, és clar, les seves estimades comarques meridionals. Foto E. Bertran. / Pi de les Quatre Branques. Detall d’un antic fulletó turístic del balneari. / L'ermita de la Columna. Foto J. Burgueño.