Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

Toponímia recreativa. Una visió diferent dels noms de lloc de Catalunya

La conferència corresponent al mes de febrer del curs 2008-2009, amb el títol de l’encapçalament i a cura d’Assumpta Lleonart, geògrafa i responsable de formació a l’Institut Cartogràfic de Catalunya, ens ha ofert l’oportunitat d’endinsar-nos en l’univers dels noms propis geogràfics, altrament dits topònims: un camp del coneixement tan atractiu des de la perspectiva de la recerca com desconegut pel comú de la gent. Però que, com ben pocs temes que en un sentit o en un altre afecten la realitat que ens envolta, desperta una curiositat visible en el públic interessat pels temes geogràfics, històrics i lingüístics en general.

La conferenciant, Assumpta Lleonart, no és persona, precisament, que acabi d’aterrar a la temàtica de referència. Vint-i-cinc anys d’experiència professional en temes relacionats, de forma directa o indirecta, amb la toponímia, i en el marc d’una institució en la qual els noms de lloc són un ingredient indispensable en el treball quotidià, avalen la seva trajectòria. Per això s’ha esmerçat, com ens feia avinent a la introducció, a presentar-nos una visió de la matèria que d’alguna manera fos “diferent”. És a dir, que anés més enllà de les anàlisis formals dels noms o de les particularitats específiques dels seus referents. Això la va portar a reivindicar la idea, o la perspectiva, d’una toponímia recreativa. Una toponímia no pas entesa en un sentit merament ociós, de passatemps banal i gratuït, sinó veritablement re-creatiu: o sigui, que apunti cap a l’essència individual de cada nom de lloc, però tractant de subratllar-ne no tant la substància científica profunda com els seus elements més singulars, més irrepetibles, més sorprenents en el sentit de despertar la curiositat i el interès del receptor. “Per la recreació cap al desvetllament de l’esperit científic”, podríem dir, si haguéssim de buscar un lema a aquesta actitud, a una manera d’abordar la difusió del coneixement que busca, per damunt de tot, fer-lo atractiu als ulls de la gent. Una actitud que, per la seva mateixa voluntat divulgadora, considerem que és especialment d’interès a dia d’avui i amb un caràcter general; sobretot, tenint en compte les dificultats (sovint paradoxals) amb què es troba el científic de qualsevol camp per comunicar amb eficàcia, i en sentit ampli, els seus capteniments i les seves inquietuds intel•lectuals.

 

 

Com assolir aquesta particular dimensió re-creativa/re-creadora en apropar-nos a un nom de lloc? La cosa no és tan fàcil com pot semblar a primera vista. Sobretot, si tenim en compte la diversitat i la multiplicitat d’elements i de factors que intervenen en un nom, tant en el moment de la seva formació com al llarg de la seva (moltes vegades imprevisible) evolució. Lleonart apunta una sèrie de circumstàncies que poden ajudar al referit assoliment: la pròpia llengua amb què s’ha format el topònim, els coneixements de l’usuari, la seva capacitat de comprensió lectora o el grau de literalitat amb què, en determinats casos, es pot interpretar un enunciat toponímic. L’autora va referir-se a la potencialitat de qualsevol llengua, i de qualsevol sistema toponímic, per esdevenir camp d’aplicació d’aquest plantejament. I va citar alguns casos d’iniciatives d’altres països en aquesta línia i, fins i tot, amb una certa tradició, com ara el Quebec, on el professor Dorion parla dels “topònims lleugers” com una forma, assajada amb èxit, de convocar l’atenció del gran públic envers les particularitats dels noms de lloc.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Tort Donada, Joan (2009): "Toponímia recreativa de Catalunya : una visió diferent. Ressenya de la conferència d’Assumpta Lleonart a la Societat Catalana de Geografia, SCG (24 de febrer de 2009)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S96481.htm

Les fotografies de l'acte són d'E. Bertran (SCG)

 

 

A Catalunya, la idea d’abordar la toponímia des d’una perspectiva com la que acabem d’esbossar es presenta plena de possibilitats; sobretot per la mateixa diversitat toponímica, geogràfica i lingüística del país (sense negar, també, les dificultats correlatives que comporta una consideració coherent d’aquesta diversitat). Contribueix a eixamplar el camp de possibilitats el fet que, amb els seus anys d’existència, l’Institut Cartogràfic hagi arribat a constituir l’amplíssima base de dades toponímiques de què disposa. La prospecció i la recerca sobre aquesta base de dades és, al cap i a la fi, allò que ha permès a la conferenciant construir un esquema indicatiu, acuradament sistematitzat, de la toponímia catalana interpretada des d’una òptica recreativa (i diem “una” perquè entenem que, a la pràctica, n’hi podria haver altres). Una vegada explicada la raó de ser d’aquest esquema, la seva il·lustració mitjançant exemples ha esdevingut el cos principal de la dissertació. D’aquesta manera, la conferenciant ha anat desgranant una tipologia àmplia, variada i (sovint) sorprenent, de particularismes toponímics –que podrem llegir en detall quan s’hagi publicat la versió escrita de la intervenció. Serà molt interessant, aleshores, poder procedir a una anàlisi a escala micro de cadascun dels noms, que necessàriament només es poden captar de passada quan els escoltem com a exemples d’una reflexió d’abast més general.  seguir >>>

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
5 de març de 2009
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat