Com assolir aquesta particular dimensió re-creativa/re-creadora en apropar-nos a un nom de lloc? La cosa no és tan fàcil com pot semblar a primera vista. Sobretot, si tenim en compte la diversitat i la multiplicitat d’elements i de factors que intervenen en un nom, tant en el moment de la seva formació com al llarg de la seva (moltes vegades imprevisible) evolució. Lleonart apunta una sèrie de circumstàncies que poden ajudar al referit assoliment: la pròpia llengua amb què s’ha format el topònim, els coneixements de l’usuari, la seva capacitat de comprensió lectora o el grau de literalitat amb què, en determinats casos, es pot interpretar un enunciat toponímic. L’autora va referir-se a la potencialitat de qualsevol llengua, i de qualsevol sistema toponímic, per esdevenir camp d’aplicació d’aquest plantejament. I va citar alguns casos d’iniciatives d’altres països en aquesta línia i, fins i tot, amb una certa tradició, com ara el Quebec, on el professor Dorion parla dels “topònims lleugers” com una forma, assajada amb èxit, de convocar l’atenció del gran públic envers les particularitats dels noms de lloc.

A Catalunya, la idea d’abordar la toponímia des d’una perspectiva com la que acabem d’esbossar es presenta plena de possibilitats; sobretot per la mateixa diversitat toponímica, geogràfica i lingüística del país (sense negar, també, les dificultats correlatives que comporta una consideració coherent d’aquesta diversitat). Contribueix a eixamplar el camp de possibilitats el fet que, amb els seus anys d’existència, l’Institut Cartogràfic hagi arribat a constituir l’amplíssima base de dades toponímiques de què disposa. La prospecció i la recerca sobre aquesta base de dades és, al cap i a la fi, allò que ha permès a la conferenciant construir un esquema indicatiu, acuradament sistematitzat, de la toponímia catalana interpretada des d’una òptica recreativa (i diem “una” perquè entenem que, a la pràctica, n’hi podria haver altres). Una vegada explicada la raó de ser d’aquest esquema, la seva il·lustració mitjançant exemples ha esdevingut el cos principal de la dissertació. D’aquesta manera, la conferenciant ha anat desgranant una tipologia àmplia, variada i (sovint) sorprenent, de particularismes toponímics –que podrem llegir en detall quan s’hagi publicat la versió escrita de la intervenció. Serà molt interessant, aleshores, poder procedir a una anàlisi a escala micro de cadascun dels noms, que necessàriament només es poden captar de passada quan els escoltem com a exemples d’una reflexió d’abast més general.  seguir >>>