La Societat Catalana de Geografia (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) es reuní en sessió extraordinària, dedicada al projecte d’una expedició científica catalana a l’Àfrica. Sota la presidència de Pere Blasi, Josep Rovira Petit, cap de l’expedició transafricana, n’exposà el projecte. Després de ressaltar la importància que arreu, i en especial als centres geogràfics, es dóna a les expedicions, assenyalà les característiques del camí de Melilla a Bata per via terrestre a través del Sàhara, així com el profit que pot reportar l’expedició en els diversos ordres científics. Comentà el projecte de ferrocarril transafricà i posà de relleu la competència que pot fer-li l’autoòmnibus, el qual ja disposa de diverses línies normals establertes al desert. Precisament, estudiar la possibilitat de perllongar alguna d’aquestes línies fins a Bata és una de les finalitats econòmiques de l’expedició catalana. "A la Guinea –afegí– els interessos creats són exclusivament catalans i bascos. Tenim el deure de no deixar desemparats els nostres germans i estudiar les possibilitats de relacionar-nos-hi". Rovira Petit indicà els inconvenients de les relacions marítimes sobre les terrestres. A part de la triple durada del viatge per mar, un fàcil bloqueig pot deixar completament incomunicats els espanyols establerts a la Guinea i Fernando Poo, deixant-los exposats a l’amenaça de les plagues tropicals i a la fam en estroncar-se la tramesa de medicaments i altres productes imprescindibles, abocant-los a la mort a mans dels indígenes per manca d’armes i municions. Acabà analitzant la importància econòmica de la Guinea, la qual any rere any augmenta d’una manera impressionant, i la seva vàlua estratègica, per ser frontera d’antigues colònies, a la possessió de les quals Alemanya no ha renunciat.

En acabat, Josep Iglésies plantejà el problema dels ensenyaments geogràfics oficials. Es referí a un suggeriment fet fa dos anys pel Centre Excursionista de Catalunya al Patronat universitari sobre l’interès de crear un Institut d’Estudis Geogràfics. Assenyalà els avantatges d’una llicenciatura exclusivament geogràfica, amb la conveniència de separar els instituts de segon ensenyament i les Normals, tot donant als primers un fonament naturalista. Plantejat així el problema, s’aparta de les possibilitats del Patronat de la Universitat de Barcelona.

Abans d’acabar la sessió acadèmica, Pau Vila donà compte de l’estat d’organització de l’excursió que ha de realitzar a Catalunya l’Association de Géographes Françaises. [Traducció de l’article publicat a La Vanguardia el 20 de març de 1936 realitzada per Enric Bertran]

Aquest Mapa de la isla de Fernando Póo / por los Misioneros Hijos del Inmaculado Corazón de María patrocinado por la Dirección General de Marruecos y Colonias de finals dels anys quaranta del segle vint, subratlla el contrast geogràfic expressat per Rovira Petit en la seva conferència de març de 1936: una terra ubèrrima i curulla per a ser explotada a sac sempre i quan es tinguin a ratlla els taurons de tota mena que la volten i els indígenes, els "tipos bubis" de la capçalera, que la sotgen. [P.A.N.; agraïm la gentilesa de la Sra. Pilar Garcia-Margallo per facilitar-nos la reproducció de l'exemplar de la seva propietat.]