"Estem convençuts que la destrucció o la pèrdua de mapes antics fins al segle setze, i més endavant encara, ha estat més acusada que no pas en qualsevol altra modalitat de document històric. Les conclusions que assoleixen els historiadors de la cartografia, basades en els exemplars supervivents, han de ser considerades, el més sovint, amb precaució. Moltes baules de la cadena de transmissió han estat perdudes. La descoberta d'un mapa desconegut fins ara, de manera semblant a una girada de calidoscopi, pot refermar les línies bàsiques d'una hipòtesi i de les seves conclusions, o bé facilitar la "baula perduda" l'existència de la qual només havia estat conjecturada."

"Si comparem les oportunitats de què disposava el col·leccionista de fa cent anys, el de fa vint anys, i el de l'actualitat, el contrast és prou evident. L'abastament del mercat s'ha aprimat progressivament. Els preus s'han enfilat, i continuen enfilant-se, sense presses però sense pauses i de manera més acusada si els comparem amb els del mercat del llibre. Atès que l'augment dels preus en subhastes no es justifica del tot per la relativa escassesa de materials, cal concedir que la competència entre els col·leccionistes també és més acusada, i a no ser que suposem que els preus han estat inflats artificialment a l'alça. No necessitem anar pas gaire enrere per veure com Henry Stevens va pujar 1.000 francs (l'equivalent de 200 dòlars) pel mapa de Juan de la Cosa en la subhasta de la col·lecció de Walckenaer de l’any 1853 i que se’l va deixar escapar per una diferència de només 8 dòlars a mans de la reina d'Espanya; quan valdria avui aquest mapa?."