<<< retrocedir  Finalment, el Dr. Nel·lo ha clos les tandes d'al·locucions introductòries per a remarcar dues coses. En primer lloc, la importància de Gonçal de Reparaz en el procés d'implantació dels estudis sistemàtics i científics de geografia a Catalunya durant els anys vint i trenta del segle vint. La lectura d'un extracte prou dilatat d'un article aparegut a La Publicitat el juliol de 1931 en el qual advocava la creació d'estudis reglats de geografia a la nova Universitat de Catalunya que s'albirava en la República tot just implantada, és bona prova de l'interès explícit en aquesta direcció. En l'escrit, Reparaz subratllava amb força la necessitat peremptòria de formar especialistes en geografia física i en geografia econòmica sense oblidar l'expressió cartogràfica i la història dels mapes, branca en la qual va excel·lir. I en segon lloc, Oriol Nel·lo va destacar el cosmopolitisme vital i el testimoni cívic demostrats per Reparaz en mantes ocasions tan dispars com difícils. El seu compromís democràtic i de defensa dels pobles oprimits va quedar palès en altres documents aportats i llegits pel conferenciant.

El documental La mirada d'un geògraf procura reflectir la trajectòria de Gonçal de Reparaz a Catalunya, França i Perú atorgant especial atenció a la monografia sobre la Plana de Vic, l'estada a Prada de Conflent durant la Segona Guerra Mundial i la descoberta de la vall del Colca, respectivament. Tot això a redós i al fil de tres eixos narratius molt ben trenats durant els seus tres quarts d'hora de durada. La simulació de la veu en off del protagonista, bo i llegint fragments de les

publicacions pròpies així com de la seva correspondència personal i manuscrits inèdits, procura facilitar el batec més pregon del personatge sobre imatges retrospectives extretes de filmoteques diverses. Un altre eix discernible del documental rau en la successió de fotos i pel·lícules registrades per Reparaz mateix encarades, o contrapuntejades, amb les filmacions contemporànies efectuades pels realitzadors. Finalment, el tercer eix narratiu, prou evident per la seva extensió malgrat el seu desenvolupament necessàriament trencadís, ve donat per la successió de records, opinions i, fins i tot, valoracions de la figura de Gonçal de Reparaz explicats de viva veu davant la càmera per una bona colla de persones coneixedores de la seva vida i obra. D'entre els comentaristes i testimonis catalans cal destacar les opinions d'Oriol Nel·lo, Joan Vilà-Valentí, Carme Montaner i de la família Arias, pare i fill, els quals van ser dels seus darrers amics i corresponsals catalans, i en català, als anys setanta. Els records dels tres fills vivents, Marie Hélène, Gonzalo André i María Carmen, són decisius per a conformar la personalitat del pare. A més a més, les valoracions, el més sovint encomiàstiques, però amb mesura, d'una bona colla de col·laboradors i amics de Reparaz en la seva etapa peruana, completen aquest eix. Tot plegat dóna vida pròpia al nostre personatge en un document la visió del qual recomanem encaridament. [Pau Alegre, 28 de novembre de 2008]

La fotografia de Gonçal de Reparaz, possiblement dels anys quaranta, figura en el Fons conservat a la Cartoteca de Catalunya i apareix al documental La mirada d'un geògraf.