<<< retrocedir   dins el Ripollès no seria problemàtic si no fos per la prevista creació de les vegueries de la Catalunya Central i de l'Alt Pirineu, les quals tiben i posa en qüestió l'adscripció territorial del conjunt del Ripollès i de les seves tres parts, geogràficament i històricament ben diferenciades: Camprodon, Ribes i Ripollès estricte. De la mateixa manera que a la Pedra dels Tres Bisbats, situada a la serra Cavallera (trifini de Pardines, Vilallonga de Ter i Ogassa) confluïen antigament els bisbats d'Urgell, Girona i Vic, es pot aventurar que un dia hi hagi el contacte de les vegueries de l'Alt Pirineu, Girona i la Catalunya Central? Val a dir que en el camp eclesiàstic, els anys cinquanta el bisbat de Vic se'n sortí d'absorbir l'arxiprestat gironí de Camprodon, però no pas l'arxiprestat de Ribes; segons ens explicà Miquel Sitjar, els d'Urgell van adoptar un eficaç estratagema: declarar la Mare de Déu de Núria patrona del bisbat (1956).

A la taula rodona celebrada a l'Ajuntament de Ribes per la SCG (25-X-2008), es qualificà d'absurda –en el seu moment, ara fa 175 anys- l'adscripció del Ripollès (ja no diguem d'una part de la Cerdanya) a la província de Girona. No endebades en la primera i més raonada divisió provincial (1822), Ribes, Ripoll i la Cerdanya restaven unides a Barcelona. Fóra la unió de Ribes a l'Alt Pirineu un absurd similar al comès per Javier de Burgos en adscriure la vall a Girona? Els membres de la taula no ens ho aclariren, perquè el debat territorial a hores d'ara no és obert i cal esperar a conèixer pros i contres de cada opció. En tot cas, és clar que una vegueria del Pirineu mai no serà una regió funcional; la seva justificació, en tot cas, haurà de ser d'un altre tipus.

En favor d'una hipotètica adscripció pirinenca, hi jugarà la construcció del nou traçat de l'Eix Pirinenc entre Alp i Ribes de Freser. La visita de la SCG va coincidir amb l'adjudicació de la redacció del projecte del tram Ribes-la Molina, amb un túnel de 1.700 m; igualment es preveu per al 2010 l'inici del túnel de la variant de Ribes (1.500 m), a la muntanya de Sant Antoni. Cèsar A. Torras va escriure el 1921, quan el tren ja havia arribat a Ribes de Freser i s'estava enllestint el complex traçat ferroviari fins a Puigcerdà: "Tan prompte la locomotora atravessi el Pireneu per la foradada de Toses, Ribes tornarà a apropar-se a Puigcerdà i es refermaran els antics llaços d'afinitat històrica i de relació mercantil entre la Vall de Ribes i la Cerdanya." Es pot tornar a afirmar el mateix respecte de la futura nova carretera? Sigui com sigui, crida l'atenció que el nou traçat de Toses es faci abans que els dos trams de caràcter transversal del mateix Eix Pirinenc que resulten imprescindibles per tal de vertebrar mínimament la pretesa vegueria de l'Alt Pirineu i Aran: el Cantó, entre el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell, i Llevata-Perves, entre l'Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.

Els atractius de la Vall de Ribes (Núria, la neu, les aigües, els boscos, el romànic...) són prou coneguts de tothom. El ferrocarril aviat permeté l'establiment d'una estreta relació turística amb Barcelona, tenint com a focus d'atracció inicial els Banys de Ribes o hotel Montagut (el primer establiment data del 1869). Les fites bàsiques d'aquest procés d'integració en la xarxa ferroviària van ser l'arribada del tren a Ripoll (1880), a Ribes de Freser (1920) i la construcció del cremallera de Núria (1931).

La dramàtica crisi del tèxtil (l'empresa Saida tancà el 1992) va alterar la fesomia industrial de Ribes de Freser; la Colònia Recolons (1884) resta com a testimoni arquitectònic d'un passat sense el qual no es poden entendre, per exemple, fets històrics com ara la bipolarització social de la vila de Ribes durant la guerra civil. La crisi industrial va dur el despoblament; la vall compta ara amb 2.900 hab., dos milers menys que el 1960. Per la mateixa raó el turisme domina l'activitat econòmica de la Vall de Ribes. Als pobles petits les segones residències suposen al voltant del 60% dels habitatges (i en alguns casos més); afortunadament la majoria d'aquestes construccions estan prou ben integrades en el paisatge.

La sortida de la SCG a la Vall de Ribes consistí en una agradable passejada fins a l'ermita de Sant Antoni (1.278 m), privilegiat mirador penjat 360 part damunt Ribes. Els magnífics boscos de la vall –en bona part comunals - fan difícil fer-se càrrec avui dia de la desforestació que la vall havia patit com a conseqüència de conreus, pastures i fargues; a finals del s. XVIII Zamora deia que "todos estos montes están pelados y cada día se ven en más apuro para la leña". Les fotos antigues testimonien la radical transformació experimentada pel paisatge del Ripollès en el darrer mig segle.

El recorregut del matí es completà amb una visita a Queralbs per tal d'admirar l'església romànica de Sant Jaume i en particular el seu magnífic porxo amb cinc columnes de marbre blau i capitells bellament esculpits. A l'interior de l'església és fa evident la reedificació de la nau a conseqüència del terratrèmol del 1428. Les ruïnes dels castells de Ribes i Queralbs ens parlen d'altres destruccions, en particular les efectuades pels francesos durant la Guerra Gran. Havent comprovant les dificultats de travessar en autocar l'encaixonada vila de Ribes en dia de mercat, ens adreçàrem al poble de Ventolà per tal de dinar.  seguir >>>