"Els mapes han esdevingut imatges subrogades de l’Estat-nació. En el gravat extret de The Polish captivity (Vol. 1, Londres, 1863), l’esquarterament de Polònia és afigurat per l’esquinçament del full. L’acte és viscut pels seus protagonistes amb atuïment mentre que un àngel, com a representació de l’Església Catòlica, se’ls gira horroritzat i esbomba l’alarma a trompetades."

"Un llibre sobre la imatgeria geogràfica que no abasti el mapa vindria a ser com un Hamlet sense el Príncep. Tanmateix, si bé els mapes han romàs al bell mig del discurs geogràfic de fa qui sap el temps, hom els llegeix rarament com a textos 'pregons' o com a formes de coneixement construïdes socialment. El més sovint, 'la interpretació dels mapes' suggereix un estudi dels seus 'trets geogràfics' sense procurar com han contribuït a escairar aquelles característiques en la mida que són una forma manipulada del saber. Certament, tant en geografia política com en la història del pensament geogràfic, hom relaciona els mapes i el poder cada volta amb més insistència -sobretot pel que fa a les èpoques d’història colonial- però el paper singular representat pels mapes com a imatges engalzades a contextos històrics conspicus, no destaca pas gaire del discurs geogràfic en el qual són generalment disposats. Allò que es troba a faltar és aquella 'eloqüència dels mapes' enaltida per Carl Sauer. Com ens ho podem fer per tal que els mapes 'parlin' dels móns socials del passat?".