Ahir, primer de juliol de 2008, va ser presentat el llibre titulat Els sistemes socioecològics de la Conca de la Tordera en un acte protocol·lari i acadèmic celebrat a la Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans. En substitució del President de l'IEC, qui va excusar l'assistència prevista, el secretari general Joandomènec Ros va obrir i tancar l'esdeveniment en nom de l'acadèmia nacional catalana. El marc feia ben bé al cas atès que la publicació arribarà als lectors sota el segell editorial de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN), societat filial de l'IEC. Tanmateix, i com va aclarir de manera reiterada el vicepresident de l'ICHN, Sr. Joan Pino, en la seva breu intervenció d'oferiment, l'obra és el producte d'una recerca coral del naturalisme en el muntatge de la qual han intervingut diverses entitats, encapçalades per l'Observatori de la Tordera, i un nombre encara molt més gran d'investigadors i d'investigadores tibats, empesos i menats per Martí Boada.

El Dr. Boada va diluir ràpidament qualsevol ombra de preeminència tot i reconèixer que, als efectes de responsabilitat ineludibles, havia fet tot el possible per a engegar-la i encarrilar-la ara fa ja més de dotze anys. Així, va passar revista a una nòmina prou dilatada de persones --i que, ara, em disculparà que no repeteixi-- els treballs de coordinació dels quals va qualificar de crucials per a la bona fi i continuïtat del projecte. En efecte, el llibre només serà un punt i seguit en la tasca de monitorització dels paràmetres ambientals de la conca amb la finalitat d'aconseguir una serialització que permeti seguir l'evolució del procés de recuperació d'un riu que fa vint-i-cinc anys havia esdevingut una mena de claveguera a cel obert. Martí Boada va destacar, per acabar la seva intervenció, el caràcter pluridisciplinar del treball que es presentava el qual és imprescindible per a engalzar l'observació local amb els signes de canvi global en el marc d'una aproximació holística del coneixement. I sense oblidar, com es remarca expressament en el títol, la dimensió social dels estudis ambientals.

La llarga recerca menada per l'Observatori de la Tordera ha estat possible, també, mercès a l'ajuda de diverses empreses públiques i privades interessades en la qualitat de l'aigua, i, en primer lloc, i des del primer dia, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) de la Generalitat de Catalunya. El seu representant en la mesa presidencial, Sr. Manel Hernández, va assegurar el caràcter pioner del programa de seguiment de la revitalització a tots nivells de la xarxa hidrogràfica de la Tordera. L'ACA hi ha apostat com a exemple a seguir en altres conques catalanes. El vessant social del projecte, el qual ja havia estat destacat per Martí Boada, queda assegurat mitjançant l'aplicació de la directiva marc de l'aigua de la Unió Europea, tan sensible en aquesta dimensió de la realitat. Com a exponent de les empreses col·laboradores en l'edició de llibre, la Sra. Teresa Cardosa de la Fundació Agbar es va felicitar de la publicació de tants anys d'estudi.

Els treballs de l'Observatori de la Tordera ha estat i és recolzat per diversos instituts i equips de recerca universitaris. En aquest vessant acadèmic sortí a relluir la col·laboració amb l'Institut de Ciències i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB, així com la del professorat de diverses facultats i centres d'aquesta universitat i d'altres. En aquest context, Martí Boada mateix no va deixar de recordar la seva implicació en la docència de les Ciències Ambientals i l'adscripció al Departament de Geografia de la UAB. Precisament, el Dr. Jordi Bartrolí, degà de la Facultat de Ciències de la UAB, va destacar l'aparellament de les trajectòries dels estudis ambientals en aquell centre i les recerques que han fet possible el llibre. Tot plegat ho va comparar a una aventura romàntica per la bona dosi de despreniment, obertura i col·laboració interpersonal franca i descordada que comporta, per una banda, i per la caracterització històrica dels fets naturals, per altra. Una publicació que va entroncar, potser hiperbòlicament, amb les grans fites del desplegament de la ciència contemporània les quals no van renunciar a la dimensió temporal. Aquest apunt ontològic del Dr. Bartrolí va ser contrastat, no pas contradit, per la Dra. Montserrat Pallarès, vicerectora d'Investigació de la UAB, en remarcar el caràcter interdisciplinari, el de passera entre sector públic i privat i el de vehicle de transferència de coneixements entre natura i societat de la publicació. LA UAB, amb gairebé quaranta anys de camí, seguirà recolzant els treballs de l'Observatori de la Tordera com ho ha fet durant aquesta desena llarga.

L'acte va ser coronat amb una dissertació del Dr. David Tàbara, professor de sociologia ambiental de la UAB, en relació amb la transposició de la coneguda dita "Pensa global, actua local", deguda al microbiòleg René Duclos (1972), en "Pensa global, recerca local". El conferenciant, com ja havia estat reiterat amb anterioritat, va insistir en la necessitat del contrast de perspectives diferents en els estudis ambientals, la qual cosa s'avé amb el manteniment de la diversitat. Així mateix, és l'entorn intel·lectual en el qual poden aflorar els plantejaments crítics indefugibles per a evitar la pèrdua del coneixement. En tots aquests topants, el projecte que ha anat a parar a la publicació Els sistemes socioecològics de la Conca de la Tordera n'és exemple i model resplendent. [Pau Alegre, 2 de juliol de 2008]