El dimecres 5 de març de 2008, a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans i dins el programa d'activitats del curs 2007-2008 de la SCG, va tenir lloc l'acte de presentació del darrer llibre del geògraf Salvador Anton, The Global Theme Park Industry, editat el 2007 per CABI (CABI Plublishing, Oxfordshire and Cambridge). L'acte va ser dirigit per Francesc Nadal, president de la SCG, i va comptar amb la intervenció de la doctora Nacima Baron-Yelles, de la Université Paris-Est Marne la Vallée, que va precedir la presentació del citat llibre per part del mateix autor.

Francesc Nadal, que va iniciar l'acte fent referència al fet que aquesta era la tercera presentació de llibre a la SCG de l'actual curs, va exposar com aquesta nova obra de Salvador Anton era un pas més en una llarga i fructífera recerca iniciada pel geògraf de la Universitat Rovira i Virgili farà aproximadament 10 anys, i remarcava el fet que, en aquell moment, fos també al si de la SCG on el mateix autor presentés un primer pas d'aquest treball un 21 d'abril de 1998. L'estudi en qüestió versava sobre una temàtica si més no força innovadora en el panorama dels estudis geogràfics de l'època al nostre país: l'impacte espacial dels parcs temàtics. Des d'aquell moment, Salvador Anton no ha deixat d'investigar i treballar sobre aquest tema, i una mostra n'és el seu darrer llibre. Nadal confirma com Salvador Anton, amb aquests treballs i des de la seva posició com a professor d'Anàlisi Geogràfica Regional a la Universitat Rovira i Virgili, ha esdevingut una peça clau dels estudis de turisme a Catalunya i al conjunt de l'Estat espanyol i Europa.

A continuació, Nadal va presentar la ponent que anticiparia la xerrada de Salvador Anton. Nacima Baron-Yelles és professora de geografia i ordenació del territori a la Université Paris-Est Marne la Vallée i investigadora al Laboratoire Ville, Mobilité, Transports de la mateixa universitat, des d'on s'ha especialitzat, entre d'altres camps, en el sector turístic.

La professora Baron començà explicant com ella i Salvador Anton es coneixen el 1999 a Almeria en un col·loqui sobre geografia urbana i turisme, on el geògraf tarragoní ja mostrava un interès especial pels parcs temàtics francesos. A partir d'aquell moment i

de l'interès comú van sorgir una sèrie d'intercanvis i col·laboracions de recerca conjunta sobre els parcs temàtics a França i en especial sobre aquells situats als voltants de París.

Segons la professora, és un moment oportú per publicar una síntesi geogràfica sobre aquest els parcs temàtics a França. Tot i la ingent producció científica existent (la majoria es tracta d'estudis i informes descriptius o estadístics, textos on figuren més aviat denúncies ideològiques dels parcs temàtics que no pas anàlisis crítiques), a la comunitat geogràfica del país veí li mancava una obra amb una aproximació analítica profunda i rigorosa.

L'obra de Salvador Anton, va dir Nacima Baron, va més enllà d'una mera descripció i d'un intercanvi d'arguments a favor i en contra dels parcs temàtics; per contra, conté aportacions científiques que, segons creu Nacima Baron, han de ser considerades i integrades per la geografia del turisme francesa, de la qual en critica els mètodes usats per les seves limitacions analítiques sobre el sorgiment, desenvolupament i implantació dels propis parcs temàtics.

L'anàlisi de Salvador Anton mostra com en els parcs temàtics poden donar-se processos espacials de diferent ordre i escala. Nacima Baron va destacar algunes aportacions significatives: el fet de considerar els parcs temàtics com una estratègia territorial i econòmica vinculada a la ordenació territorial; la necessitat d'una estreta i real col·laboració entre els agents privats i públics per a la seva implantació; l'anàlisi dels impactes territorials, socials i econòmics dels parcs; la generació de nous territoris i paisatges, de nous teixits urbans que esdevenen llocs híbrids entre l'espai públic i el privat; la integració de les qüestions culturals en l'anàlisi territorial dels parcs; l'anàlisi del desenvolupament diferencial pel que fa a l'èxit del parc i les diferents estratègies portades a terme, o el que ve a ser el mateix, l'anàlisi de l'especialització funcional a diferents escales (regional, nacional, internacional) dels parcs, relacionant el seu èxit amb la seva inserció territorial en els contextos geogràfics locals i regionals; etc.

Segons Nacima Baron, Salvador Anton, a qui defineix com “un geògraf del terreny, que integra diferents mètodes d'anàlisi i conceptuals”, planteja per tant la qüestió dels parcs temàtics des d'un punt de vista disciplinar, un objecte d'estudi que ha de ser abordat integralment i transversal per part de la ciència geogràfica. El nou llibre és una eina bàsica per comprendre els parcs temàtics.

A continuació, i introduït per Francesc Nadal, prenia la paraula l'autor del llibre. Salvador Anton començà plantejant el fet que, en el si de la comunitat geogràfica, pugui semblar excèntric tractar aquestes qüestions, ja que no existeix una bibliografia prou extensa al nostre país en relació als parcs temàtics. Però, segons ell, a través de l'aproximació a aquesta temàtica es poden tractar moltes altres qüestions geogràfiques sobre les quals sí hi ha una vasta producció científica.

Aquest llibre, reconeixia, també podria entendre's com una revisió dels treballs

realitzats al llarg dels darrers deu anys, des del 1995 quan va presentar la seva tesi doctoral sobre la urbanització turística del litoral de Tarragona, un any abans que s'implantés Port Aventura. Per tant, l'interès pels parcs temàtics resideix bàsicament en què es tracta d'una realitat territorial i social amb la que l'autor manté, des de bon principi, una proximitat física però també sentimental. Simultàniament, era el moment, a mitjans dels noranta, de l'eclosió de l'interès per implantar parcs temàtics a tot arreu, el que feia oportú iniciar una línia de treball i aproximació analítica sobre aquesta nova realitat social, econòmica i territorial.

Des del punt de vista disciplinar, en aquesta època apareixen vàries publicacions que esdevindran de referència per a la geografia del turisme, entre les quals Escapism, de Yi-Fu Tuan, i és també un moment en què en la ciència geogràfica s'estén el debat sobre el que Salvador Anton denomina els “post-paradigmes”. Aquesta conjunció de factors suscita en el geògraf de Tarragona un interès sobre la relació entre els parcs temàtics i el territori, tant pel que fa a les seves concrecions socials com també espacials.

Anton explica com diverses estades a l'estranger, als Estats Units i a França, li confirmen l'interès per aquest nou objecte d'anàlisi geogràfica. Les primeres reaccions que trobà als seus treballs però foren de sorpresa, tant des de l'àmbit acadèmic com des dels sectors professionals vinculats directament als parcs temàtics, el que li arribà a generar certes dificultats de cara a poder dur a terme la seva recerca: manca d'informació de tot tipus, de reculls estadístics, de propostes analítiques, de metodologies i conceptes adaptats, etc. Calia per tant desafiar els apriorismes ideològics i començar a treballar des de l'inici, buscant, organitzant i generant de bell nou tota la informació que calgués. La necessitat i la possibilitat d'aportar teoria i coneixement amb dades empíriques, i la necessitat de teoritzar sobre el comportament espacial de la demanda, sobre els impactes en el territori i sobre el simbolisme de l'espai, foren elements d'estímul en aquests primers passos. Paral·lelament, Anton reconeix que la tasca de difusió que ha realitzat al llarg d'aquests anys (amb conferències, cursos, etc.) ha estès l'interès per l'anàlisi dels parcs temàtics tant a Catalunya com també a d'altres llocs; d'aquí sorgeix la proposta de fer una obra de síntesi d'abast global.

L'autor va destacar, tot seguit, alguns dels elements més significatius de les tres parts en què ha organitzat la seva obra.

Finalment, Salvador Anton reconeix que ha estat un autèntic gaudi poder realitzar el llibre perquè, creu, el treball desenvolupat és autènticament propi d'un geògraf i d'un científic: ha calgut realitzar nombrós treball sobre el terreny, que inclou visites, entrevistes, recull fotogràfic, compilació de quaderns de notes, etc. per després poder abordar un intens procés de treball intel·lectual. Citant a Michel Lacroix i la seva obra El culte a l'emoció, l'autor afirma que el pensament fred pot arribar a ser estèril, però el treball intel·lectual és fructífer si el fa moure una vibració sentimental. I aquesta reflexió sintetitza perfectament el seu intens periple vital entorn de la recerca sobre els parcs temàtics. [Oriol Porcel]