La Cartoteca del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una institució gairebé centenària. En efecte, la col·lecció de mapes de l'entitat exursionista degana ha anat de bracet amb la secció de Geografia i Ciències Naturals des de la seva creació el 1908. En un article publicat a la revista Muntanya de fa poc [núm. 871, pp. 40-42, juny de 2007] és fa referència indirecta a l'efemèride a més a més de repassar la implicació que hi han tingut nombrosos socis de la SCG al llarg de la centúria. En reproduïm els paràgrafs més significatius i la fotografia. La seva autora, la geògrafa Rosanna Rel, ha enllestit la classificació del fons de la Cartoteca entre els anys 2003 i 2006. És per això que pot anunciar-hi, ben justament, una nova embranzida de la Cartoteca del CEC. [Pau Alegre]
|
|
|
|
|
[...] El 1908 es va constituir la Secció de Geologia i Geografia Física. El màxim impulsor, Norbert Font i Sagué, juntament amb Jaume Almera i Lluís Marià Vidal i Carreras, va endegar la I Exposició de Mapes de Catalunya. Del 24 de gener al 14 de febrer de 1919 els mapes van ocupar totes les sales del Centre. Es va voler justificar l’oportunitat de l’exposició com una col·laboració documental a l’estudi de distribució de les comarques catalanes, un impuls per a la confecció d’un mapa de Catalunya. L’exposició contenia més de dos-cents documents gràfics, els quals foren registrats en un catàleg confeccionat per Marià Faura i Sans, Jaume Marcet i Josep Franch.
[...] També s’hi van celebrar excel·lents conferències a càrrec de Cèsar August Torras, Francesc Carreras Candi, Josep de Rivera i Marià Faura i Sans, totes reproduïdes al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya del 1919.
[...] El 1964 foren inaugurades les noves instal·lacions de la Biblioteca, equipada amb l’utillatge més modern, armaris metàl·lics mòbils i sales de lectura, cartografia i revistes. Al final del 1969, Narcís Rucabado, aleshores president de la Secció de Geografia i Ciències Naturals, després d’una exhaustiva catalogació de mapes. Era la primera vegada que es feia aquesta feina. L’any 1971 la cartoteca comptava amb prop de tres mil exemplars, inclosos els mapes encartonats, cargolats, plans i plegats.
[...] No va ser fins a la dècada del 1990 que s’endegà una segona fase de reordenació
|
|
de la Cartoteca, a cura d’Anna Ma. Casassas. El 2003 es va signar un conveni amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) que va permetre que un grup de geògrafes es dediquessin voluntàriament a la catalogació de tot el fons, sota la direcció del Dr. Josep Ma. Panareda. També aquest mateix conveni va permetre comprar mobiliari nou que assegura la conservació correcta dels mapes.
[...] El fons de la cartoteca s’ha fornit durant tots aquests anys gràcies a les aportacions dels socis, que han aportat al fons cartogràfic mapes únics, de gran valor històric. Entre d’altres, volem destacar-ne:
- La cèlebre divisió comarcal de Norbert Font i Sagué, dibuixat sobre la Carte de France dressée au Depôt des Fortifications, que és un exemplar únic.
- Un croquis original del camí ral de Berga a Bagà d’autor desconegut.
- Els originals dels projectes de la xarxa de carreteres fets per en Lluís Marià Vidal i Carreras.
- Una panoràmica d’en Santiago Rusiñol.
- Els mapes geològics de Jaume Almera i Eduard Brossa, i també els de Jaume Marcet, Pau Vila i Marcel Chevalier.
- I també la Nueva Descripción Geográfica del Principado de Cataluña de Josep Aparici (1720), del qual tan sols hi ha dos exemplars.
| |
|