Turquia està situada entre els 35° i 42° de latitud nord i entre els 25° i 44° de longitud est. La seva superfície és de 779.452 km2. Turquia, o més ben dit la península anatòlica (si deixem de banda la Tràcia europea), ocupa la punta extrema occidental del continent asiàtic, l’antiga Àsia Menor.

Anatòlia presenta una impressionant diversitat de paisatges. El seu relleu és bastant ben dibuixat : és bàsicament un altiplà molt elevat (1.000 metres de mitjana), situat entre la mar Negra i les muntanyes de la cadena Pòntica, al nord, i la barrera dels monts Taure i la mar Mediterrània, al sud.

Tanmateix, encara que el relleu físic ens mostra una geografia molt delimitada, amaga no obstant una gran varietat de regions que condicionen i accentuen un ventall molt ample de climes diferents: temperat a la zona pòntica, mediterrani a l’Egeu i la costa meridional, continental i subdesèrtic a l’interior, i un fort clima de muntanya a la Turquia oriental.

La península d’Anatòlia (o Àsia Menor), considerada generalment una terra hostil, on la natura és un obstacle als moviments i activitats dels humans, és també un dels Ilocs on la història de la humanitat s’ha manifestat més profundament, des de la implantació de potents imperis fins a les múltiples migracions de molts pobles. Anatòlia, per la seva situació entre Europa i Àsia, representa encara avui el punt més sensible de contacte entre Orient i Occident...

En els nostres viatges, seguint pautes de turisme cultural, acostumem a fer recorreguts que són un vaivé entre est i oest, ”en horitzontal”, tot buscant les característiques principals de les relacions, diguem-ne indoeuropees, que han marcat – i marquen – tantes civilitzacions. Això, a Turquia, és gairebé palpable...

Nosaltres, però, aquesta Setmana Santa, volem fer un circuit ben diferent i ben atractiu: travessarem de nord a sud l’altiplà d’Anatòlia, ”en vertical”, per la línia més sensible i simbòIica de contacte entre Orient i Occident: la Capadòcia i el riu Vermell (Kizil Irmak, pels turcs – el riu Halys dels antics). En l’imaginari dels historiadors, des de l’època del rei Cresus de Lídia (segle Vl a C.), el riu Halys ja separava virtualment el món persa del món grec...

El nostre viatge ”en vertical”, doncs, des de la mar Negra fins a la mar Blanca, ens permetrà fer un tall geogràfic i cultural, veure diferents paisatges i climes d’Anatòlia, i conèixer territoris de velles civilitzacions – i dels pobles turcs d’avui dia...

Ho resumirem, també, amb una petita estada d’un dia i mig a Istanbul, ciutat que simbolitza i explica molt bé l’inacabable contrast de diàleg i de contradiccions entre Orient i Occident, entre la Turquia actual i la nostra (?) Europa dels Estats. [Pere Andreu]

Vegeu també: el mapa del recorregut i la foto de família

Valgui aquest text de presentació del viatge, acomplert fil per randa i reeixit a satisfacció de tothom, com a reconeixement de l'esforç organitzatiu esmerçat pel Pere Andreu.
Les il·lustracions presenten, de dalt a baix a la columna dreta, un racó de Samsun a la vora de la mar Negra, amb aire cantàbric; un sector de la meseta anatòlica en el rodal d'Hatussa, la gran capital hittita; la silueta del volcà Erciyes amb els mantells de lava estesos als seus peus; un racó del cor de la Capadòcia amb els fruiters en flor; el plegament alpí del Taure aixeca una muralla formidable entre la meseta i la mar Blanca.
A sota, la mar Blanca prop de Tars és puntejada amb castells medievals i endogallada per la urbanització de turísme de masses. Fotografies de P. Alegre (01/06.04.2007).