"Una especulació capadociana"

Tobler, W.; Wineburg, S.
Nature, 231, 07/05/1971, pp. 39-41.

[...retrocedir]   En els llistats de Bilgic s'identifiquen les tauletes en les quals apareixen referenciades cadascuna de les 119 localitats (sobre un total de 819 tauletes). Hem assumit que el nombre d'ocurrències de citació del nom d'una localitat serà proporcional a la població de la localitat especificada. Podem invertir el llistat a fi i efecte d'obtenir els noms de les localitats que apareixen a cada tauleta de manera que es facilita extraordinàriament el recompte de freqüències. Així mateix, això ha permès descobrir seixanta-cinc tauletes que només contenen la referència d'una sola localitat, la qual cosa ha determinat la seva exclusió de l'anàlisi posterior ja que no ens són d'utilitat. Romanen seixanta-dues localitats que, com a mínim, són citades a dues tauletes d'entre les 754 restants. Aquests resultats han estat convenientment arranjats en una matriu de seixanta-dues files (una per cada localitat) per seixanta-dues columnes de manera que el valor disposat a cada cel•la és correspon amb el nombre de vegades que les localitats de la corresponent fila i columna són citades plegades en una tauleta. Aquesta matriu de freqüències de mencions creuades és simètrica. Així doncs només cal omplir-ne una meitat per a completar-la. El jaciment proper a Kültepe ha estat identificat com el karum assiri de Kanis i així la majoria de tauletes comporten una mena d'imprimatur implícit de 'trobat a Kanis'. Tretze tauletes (OIP XXVII 1-53) varen ser excavades a Alishar (35° 35' N, 35° 15' E), generalment identificat com Akkua (15); així mateix un petit nombre de les tauletes capadocianes varen ser desenterrades a Bogazköy (40° 02' N, 34° 37' E), i que avui es reconeix com Hattus, la capital hittita. De les n(n-1)/2 = 1.891 connexions possibles, només se n'esdevenen 187 d'efectives si ignorem l'imprimatur implícit (el qual encara afegiria quaranta-quatre altres connexions) i les tauletes de Alishar (que afegirien altres nou connexions si assumim que Akkua hi és implícita). Això representa un 10% del nombre total de connexions possibles, la qual cosa significa una mitjana de tres connexions per localitat. El nombre efectiu de connexions varia des del més baix de dues fins el més alt de vint-i-tres. La freqüència varia des de la més baixa d'una sola menció conjunta fins la més alta de dotze mencions compartides. Algunes localitats són anomenades una sola vegada mentre que Purushattum ho és 101 vegades (setanta-dues aïlladament, i en vint-i-nou tauletes amb al menys un altre topònim). La nostra anàlisi és fonamentada totalment en el treball de Bilgic, l'única tabulació completa i publicada. Només li hem esmenat alguns errors tipogràfics prou evidents, per bé que hi hem constatat una possible confusió entre topònims locals i topònims de contrada, o bé l'aplicació d'un antropònim com a topònim, o embolics entre noms de localitats similars, i altres. La millora més evident que podria fer-se a la nostra anàlisi seria l'ús d'una base de dades més àmplia, com podria ser el llistat format a partir de 17.000 tauletes capadocianes excavades de fa poc. Aquests reculls són en fase d'edició (16) i no hi hem pogut accedir.

El nostre experiment ha donat lloc a la distribució geogràfica que es mostra al gràfic 1. Es basa en totes les mencions conjuntes i les poblacions estimades. Per a fixar les posicions geogràfiques no hem emprat cap restricció. Com és habitual en el model gravitatori, l'ajust d'aquest gràfic en relació amb les dades disponibles és alt (>80%), tot i que això és més aviat una mesura de la consistència interna de les dades. Però el test crític més important és la comparació dels nostres resultats amb les localitzacions conegudes.

Atès que els resultats del model són en coordenades relatives, ens cal conèixer dos punts, com a mínim, en coordenades absolutes per a determinar-ne l'escala, i un tercer punt per a determinar-ne l'orientació absoluta. Per a obtenir una significació estadística suficient caldria conèixer per endavant les posicions de diverses localitats. En el present cas tenim seixanta-dues localitats per a posicionar mentre que només podem considerar com a conegudes les de Kanis i d'Hattus (i potser també la d'Akkua), per bé que també coneixem especulacions prou raonables en relació amb la localització de mantes altres. Mitjançant l'aplicació rutinària d'aquest procediment, els nostres resultats ens han permès calcular les coordenades en latitud i longitud de cada localitat, però la seva precisió no ens sembla pas garantida mentre no es disposin de noves dades per a l'anàlisi.

Naturalment, podem comparar els nostres resultats amb altres estimacions ja publicades, la majoria de les quals han estat derivades a partir d'alguns itineraris. En molts casos les interpretacions difereixen i els seus autors no s'avenen entre ells. Les posicions són molt poc precises, sovint amb el sol indicatiu de la regió on s'estimen situades. Els mapes geogràfics comporten una major concreció. És el cas del presentat per Orlin (17) que ens ha permès comparar els nostres resultats més acuradament. Vint-i-nou localitats són comunes als dos estudis; el coeficient de correlació que compara les vint-i-nou localitzacions tal i com es presenten en els dos estudis és pràcticament zero. Això és ben decebedor. Ambdues són especulacions, és clar, basada l'una en un curt nombre de detalls específics, i en 754 tauletes indicant interacció general l'altra. El nostre procediment estadístic podria ser més convincent si coneguéssim una xarxa més extensa de nuclis amb exactitud i només calgués localitzar-hi una o dues localitats més. Les dades d'Orlin permeten representar aquesta situació ideal, si assumim el seu mapa com a correcte, de manera que podem incorporar-lo com una restricció ponderada en el programari informàtic. En aquest context hem calculat la localització de trenta-tres centres a partir de les dades d'interacció i les de les vint-i-nou prefixades (fig. 2). D'aquesta manera obtenim coordenades amb una precisió que resulta contingent respecte les dades empíriques, respecte la teoria de localització geogràfica i respecte l'assiriologia. Vegem-ne cinc resultats típics:

Els errors probables han estat obtinguts com a subproducte automàtic del nostre procediment i es pot interpretar com d'habitud. La imprecisió de gairebé 50 km pot semblar excessiva per a l'arqueòleg de camp, especialment en un àmbit tan ric en jaciments com és la Turquia central, però això no implica la invalidació de la tècnica. Com a eina per a la investigació implica uns requisits fàctics expressos de manera que focalitza adequadament la investigació. Com passa en la datació de jaciments, una convergència d'evidències resulta ser més conclusiva que no pas un simple indicador. Algunes determinades localitats poden desviar-se del model, però aleshores això és un important mètode per adonar-se de situacions anòmales que generaran una més detallada investigació.

Rebut el 8 d'octubre de 1970; la revisió el 13 d'abril de 1971.