|
Geografia, Ciència del Territori.
<<< retrocedir mètodes i tècniques espacials afins. Es pot ben dir que la Geografia és una de les titulacions més paradigmàtiques en l'EEES per la seva transversalitat i adaptació a diverses disciplines de totes les branques del coneixement la qual cosa, val a dir, és signe ensems de fortalesa i de debilitat. Es pot considerar bàsica en el treball multidisciplinar tan encalçat en el món actual, però, alhora, moltes persones consideren que comparteixen les seves competències amb altres especialistes. Tanmateix, el veritable potencial de la Geografia es fonamenta en la capacitat de combinar l'enfocament global amb un coneixement i llenguatge de les disciplines afins colze a colze amb unes habilitats pròpies de la Geografia.
En bona mesura, algunes de les crítiques que s'endossen a la Geografia parteixen del desconeixement del seu marc formatiu, de la seva ubicació en el mapa universitari i, molt especialment, de les seves competències professionals. Un repàs del que passa a Europa, realitat en la qual ens haurem d'encastar indefugiblement durant el segle XXI, ens ho il·lustrarà a bastament. Hi trobem titulacions de geografia en les Art Faculties, en les Facultats de Ciències Socials, en les de Ciències (Holanda, Alemanya i Anglaterra) i, fins i tot, en Escoles d'Enginyeria, com passa a Suïssa i a França. En canvi, al nostre país és confinada en les Facultats de Filosofia i Lletres o de Geografia i Història en preveure-li la sola sortida professional de l'ensenyament, a tots els nivells, i les capacitats, competències i habilitats professionals pròpies de les humanitats i, a tot estirar, de les ciències socials.
Els gairebé mil alumnes que trien cursar aquests estudis a Espanya cada any, dels quals una quarta part ho fan a Catalunya, són ja el resultat d'una reducció gradual durant els darrers set anys i ara els decidits a cursar-los ho fan amb un millor coneixement de les sortides professionals que se'ls ofereixen. La qüestió plantejada no és tant si cal excloure la Titulació de Geografia d'algunes universitats o si sobren titulats en Geografia. Allò que cal fer és facilitar la millor i la més àmplia informació dels efectes acadèmics del títol i adaptar el pla d'estudis a les competències professionals que cal satisfer evitant, en el possible, la confusió entre la demanda social de la titulació, en base a la seva imatge social, al nivell d'ingressos o a factors conjunturals, i les necessitats reals de la societat.
|
|
La professió de Geògraf/a que defensem com a Col·legi de Geògrafs és regulada per la Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre Col·legis Professionals, i per la Llei 16/1999, de 4 de maig, de creació del Col·legi de Geògrafs. A Catalunya l'Associació de Geògrafs Professionals va ser creada l'any 1984 i la Societat Catalana de Geografia i la Societat Catalana d'Ordenació del Territori, filials de l'Institut d'Estudis Catalans (Barcelona), molt abans. A Espanya, l'”Asociación de Geógrafos Españoles” (Madrid) també té més de trenta anys d'història. La Titulació de Geografia capacita per a l'estudi i l'anàlisi de totes aquelles qüestions relatives als perfils professionals que tot seguit es desgranen:
| a) |
El desenvolupament de la recerca geogràfica, de caràcter bàsic i aplicat, així com la divulgació de la ciència geogràfica a través de qualsevol mitjà de comunicació. |
| b) |
L'ensenyament de la Geografia a qualsevol nivell formatiu, amb els complements pedagògics que assenyali la legislació competent. |
| c) |
L'ús professional de les tecnologies de la informació geogràfica i el disseny i interpretació de cartografia. |
| d) |
La realització d'estudis i propostes de Demografia i d'Anàlisi Territorial de la Població i dels processos socials i econòmics, així com de polítiques públiques del territori. |
| e) |
La realització de treballs relacionats amb el paisatge, el medi ambient i els espais, recursos i riscos naturals. |
| f) |
L'elaboració de plans d'ordenació territorial a qualsevol escala, així com la confecció de plans de desenvolupament territorial, regional i local. |
| g) |
L'anàlisi, la planificació i la gestió del territori, de la ciutat i de la mobilitat. |
Aquesta titulació ofereix professionals capacitats per a exercir-la amb escreix en un ampli ventall de temàtiques relacionades amb la Geografia i l'Ordenació del Territori, el medi físic, econòmic i social així com de l'organització política, als quals se'ls exigeix una formació de base rigorosa, flexible, transversal i amb interconnexions disciplinars, i adaptable a la gran varietat de demandes en temàtiques territorials que li arriben des del mercat laboral.
La projecció social de la Geografia és considerable, com ha estat demostrat fa poc amb la presentació del Manifest ‘Per una nova cultura del Territori'  -a Madrid el maig i a Barcelona l'octubre del proppassat any 2006- el qual va sorgir a
|
|
iniciativa d'un grup de professionals i acadèmics relacionats amb l'estudi i l'ordenació del territori i de l'urbanisme, reunits a Barcelona el març de 2006, i entre els quals hi havia una bona colla de geògrafs. Per la significació de la relació entre el contingut del Manifest al·ludit i les competències professionals dels geògrafs que demostren que falten, i no pas sobren, geògrafs i geògrafes. A continuació esmentarem els deu principis, criteris i prioritats del Manifest:
| 1) |
El territori és un bé no renovable, essencial i limitat. |
| 2) |
El territori és una realitat complexa i fràgil. |
| 3) |
El territori abasta valors ecològics, culturals i patrimonials que no poden resumir-se en el preu del sòl. |
| 4) |
Un territori ben gestionat constitueix un actiu econòmic de primer ordre. |
| 5) |
El planejament territorial i urbanístic és un instrument essencial per a l'actuació dels poders públics. |
| 6) |
L'objectiu principal del planejament municipal cal que sigui el de facilitar l'accés a l'habitatge. |
| 7) |
Cal que el planejament territorial promogui acords bàsics sobre la implantació de les infraestructures, el desenvolupament dels assentaments i el sistema dels espais oberts. |
| 8) |
El Govern Central i les Corts Generals no es poden desentendre del territori. |
| 9) |
En un món cada volta més travat, la gestió del territori també ha de contemplar els compromisos de solidaritat i responsabilitat global. |
| 10) |
L'impuls dels valors de sostenibilitat ambiental, eficiència econòmica i equitat social fa indefugible una nova cultura del territori. |
Aquest Manifest ha madurat a partir de la constatació dels efectes molt negatius que sobre els recursos i valors naturals i paisatgístics del territori han provocat els usos del sòl i, molt especialment, la urbanització massiva i sobre terrenys no sempre els més propicis a Espanya. Aquests efectes tenen conseqüències negatives sobre la qualitat de vida de la ciutadania i cal esmenar-la amb una gestió més prudent del territori. La qualificació i el reconeixement professional dels geògrafs, entre d'altres professionals de vàlua, és una peça fonamental per a fer possible un millor coneixement i gestió del territori. En aquest sentit, sembla obvi que falten geògrafs i geògrafes i no podem acceptar que en sobrin, de cap manera. [Antoni F. Tulla, President del Col·legi de Geògrafs a Catalunya]
|
